MÈMORIA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL 2024-25.

Se li concedeix el premi pel seu incansable treball artístic, d’investigació, creació i de difusió de la música per tot el món, empoderant la cultura musical iberoamericana i congregant professionals per crear sinergies. És un exemple de què la música no té fronteres; ha creat ponts entre Cuba i Catalunya investigant sobre gèneres musicals que tenen orígens i trajectòries compartides, com l’havanera.

Mare Terra li concedeix el reconeixement per la seva trajectòria professional fins al moment, que l’avala com un dels referents del periodisme de conflictes. Per haver-nos explicat en primera persona, durant anys, guerres i crisis de refugiats, havent sofert detencions i bombardejos, i havent-se jugat la vida com a reporter en honor a la veritat i als drets humans.

Se li atorgà la la distinció per la seva trajectòria en la conservació i cura de la naturalesa, impulsant la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat en diferents països; treballant també pels drets comunitaris, la igualtat de gènere i les aliances entre governs i societat civil.

Nadia va rebre el premi per ser un exemple de superació personal i de valentia, per transgredir les lleis d’un règim talibà, en el qual els drets i les identitats de les dones havien estat mutilats. Per compartir la seva experiència i la de les seves compatriotes afganes, amb una societat que necessita saber que succeeix en altres parts del món.

Se li atorgà la menció per la seva implicació, des de ben jove, en la integració del poble gità, tant en l’àmbit personal, com des de l’associacionisme. I per portar l’art i el mestissatge cultural per bandera en nombrosos països del món, regalant sempre alegria i ritme, durant quasi 30 anys.

Van rebre el premi per la investigació exhaustiva sobre la trama de robatoris i venda de nadons. Es calcula que a Espanya van arribar a 300.00 casos, entre els anys 1938 fins 1996. Una investigació exhaustiva, amb la qual es pot arribar a fer justícia, plasmada en el llibre No llores que vas a ser feliz (2018), de Neus Roig.

Se’ls atorgà el reconeixement per la seva labor durant més de 25 anys de conservació del medi ambient, gestionant més de 8.000 hectàrees de custòdia del territori en espais protegits, com reserves de biosfera o parcs naturals, en regions com Extremadura, Castella i Lleó, Castella i la Manxa i València. Una labor orientada a la sostenibilitat, en tots els seus aspectes.

L’ADT va rebre el reconeixement per abanderar uns valors que van més enllà dels aspectes merament esportius. Volem reconèixer l’arrel al territori, essent part fonamental del sentiment de pertinença en els barris de Ponent de Tarragona, i la voluntat de crear sinergies per aconseguir una realitat més inclusiva.

Van rebre la menció per ser una iniciativa sostenible, en l’àmbit de mobilitat i de conservació de l’ecosistema, que s’ha materialitzat gràcies a la voluntat i el treball conjunt dels ajuntaments de les zones pròximes a la Badia de Santander, així com altres administracions públiques i entitats civils. Es reconeix la labor de la Fundació ‘Naturaleza y Hombre’, sense la coordinació de la qual ‘Anillo Verde’ no seria una realitat.

Se li atorga el premi per la seva labor de divulgació i conscienciació d’una alimentació i un consum més responsable, a través de l’Associació Vida Sana, a més a més de seminaris i trobades. Per l’èxit de BioCultura, una de les fires de productes ecològics més important en l’àmbit internacional (80 edicions per Espanya i Portugal), que es reinventa any rere any. Per dirigir, també, el Festival Ecològic MamaTerra, dirigit a la infància.

Se li atorgà el primer Reconeixement Bosque Habitado per ser l’únic especialista nacional en tècniques de rastreig de petjades d’animals i un dels grans experts de la fauna salvatge del país. També per la seva lluita des de fa més de deu anys contra les màfies de caçadors furtius a l’Àfrica, formant grups locals, fomentant la integració de dones, per controlar i combatre aquestes pràctiques que, a banda d’empobrir econòmicament a la població local, provoquen un impacte irreversible en la fauna del continent.

En aquesta ocasió el Premi Sirusa s’atorga al municipi de Vila-seca i a la seva població. El model de servei de recollida de residus en el municipi de Vila-seca permet assolir una de les ràtios d’eficàcia més altes de Catalunya en matèria de recollida selectiva, tot i l’estacionalitat turística. Els elements bàsics d’aquest model són el sistema Easy de recollida selectiva, l’adaptabilitat a les necessitats dinàmiques i per últim, però no menys important, una forta conscienciació de la ciutadania.