Aquesta és una de les preguntes que vam tractar amb l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Pons d’Icart dins el Servei Comunitari, ja que en aquest, a més de treballar la conscienciació ambiental, també tenim l’oportunitat de conèixer què pensen els i les nostres adolescents.
De tota la informació que vam recollir en les sessions fetes a l’Escola de Natura Centre d’Interpretació Francolí, destaquem un dels residus que menys es reciclen a les cases, l’oli de cuinar, que acaba tirat per la pica i que esdevé tòxic quan arriba tant a la vida aquàtica com al medi natural. Per altra banda el que més es recicla són els envasos, el paper i el cartró.
Vam poder comprovar que encara hi ha errors de classificació, molts alumnes continuen tirant els tetrabrics de llet al cartró o embalatges que tenen grapes d’alumini a la resta, quan tots aquests residus haurien d’anar al contenidor groc.
Per últim, al preguntar a l’alumnat quins aspectes creuen que fan difícil reciclar a casa, la majoria, el 64% de l’alumnat del Servei Comunitari, continua destacant la falta d’espai, però seguidament la major proporció de respostes van indicar que no es donava suficient informació, 36%, i també que era una pèrdua de temps, 18%.
I aquí és on hem de treballar més tant des de Mare Terra Fundació Mediterrània com des de les institucions. Alguna cosa no estem fent, les campanyes que es realitzen està clar que arriben als i les nostres adolescents. Però cal treballar més individualment i canviar els grans reclams publicitaris per visites als instituts, per parlar amb l’alumnat, veure què els preocupa i resoldre els dubtes que puguin tenir. Només així podrem fer que aquest 18% que creu que reciclar no serveix de res, entengui que el nostre futur també està en les seves mans i que qualsevol petit gest és important.
