Quan expliquem que és Mare Terra Fundació Mediterrània, diem que neix al 1993 a partir del moviment veïnal de Riu Clar, per tal d’abordar tant la problemàtica social com l’ambiental.

Un clar exemple del moviment veïnal en busca de respostes ho podem trobar a “La Farola”, el Full Informatiu de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona. On la lluita pel medi ambient es fa més que visible amb aquesta noticia de l’octubre de 1985.

Un titular, que en el nostre dia a dia, sobre tot a la ciutat de Tarragona està molt present:

“Volem respirar” amb el text que l’acompanya:

“Tarragona, famosa pels seus monuments romans, signe del seu antic esplendor, va pel camí d’esdevenir el que els urbanistes en diuen la “no ciutat”. Què li han fet a Tarragona per arribar a aquesta situació? El procés d’industrialització, aquí, s’inicià sense cap mena de planificació: on s’ha vist, en una terra tan pobra de recursos aqüífers tanta concentració d’indústries químiques! Podem dir que a causa d’això s’ha destruït el que teníem: agricultura, turisme, ocasionant greus problemes pels pescadors… Els productes agrícoles del Camp poden representar un perill per a la salut, per la contaminació, tant atmosfèrica com per les aigües que s’usen per regar (no cal preguntar si això s’ha mirat. Tota, per què!). La indústria petroquímica necessita un important consum d’aigua, molt superior al que podia possibilitar la zona. Això ha trencat l’equilibri hidrostàtic. Tenim l’aigua salinitzada, putrefacta… (Els de la Tele municipal encara en feien conya!). Això ha impossibilitat l’assentament d’altres tipus d’indústria, amb creació de llocs de treball molt més nombrosos que els irrisoris de la petroquímica. I el paisatge, degradat!

Aquesta situació és molt greu i irreversible si no es prenen mesures rigoroses que contempli la defensa del medi i tendeixin a la reordenació de l’espai. Però, com més greu és la situació, menys voluntat sembla que hi hagi de donar-li remeis, i aquí hi entra tant l’Ajuntament, com la Generalitat com la Protecció Civil. Perquè ells no poden oblidar un deute que tenen tant pel vot, com pel sou: no poden permetre que el poble a qui representen i a qui diuen protegir, li sigui dificultós inclús al respirar. Denunciem que no feu cap pla preventiu per evitar-nos aquestes angoixes. Quan toca córrer, com últimament ha passat a la Floresta, i a barris de l’entorn, parleu molt i poseu pedaç”.

Aquí us deixem un altre retall del mateix diari, on es pot veure com en aquest moviment era moltíssima la gent que hi participava.

Lluitar per la nostra salut, pel nostre planeta i pels nostres drets. No es una qüestió actual, és una lluita que arrosseguem fa dècades.

Cuidem i cuidem-nos!