Actualitat

Entrar a una nova fase de desconfinament

Escola Natura

Mare Terra Fundació Mediterrània treballa per fer front a la problemàtica social i ambiental, amb un objectiu comú, arribar al desenvolupament sostenible. I és sota aquesta premissa que, des de fa més de vint anys, aposta per l’educació ambiental.

Educació Ambiental

14 maig 2020

Aquesta setmana algunes regions sanitàries ja han entrat en Fase 1, i de vegades és difícil entendre quins són els barems que permeten aquest canvi.

Un equip d’investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC, i del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), van elaborar un model matemàtic per fer un seguiment de l’epidèmia del COVID-19. Aquest model és el que utilitza l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per tenir diades fiables, davant la possibilitat d’avançar en el desconfinament, i es basa en els diagrames de risc.

Volem intentar explicar-vos, d’una manera senzilla, què són els diagrames de risc i com ens permeten saber en quin moment estem d’una epidèmia. Us deixem una imatge perquè pugeu seguir l’explicació d’una manera més clara.

Els diagrames de risc es basen en dos valors, la taxa reproductiva (eix vertical) i els casos actius (eix horitzontal).

Què es la taxa reproductiva? Indica quantes persones pot contagiar un malalt de Covid-19. Quan comença una epidèmia la societat no està preparada per afrontar-la, fent que el valor de la taxa reproductiva creixi molt ràpidament. Si les mesures de confinament són adequades aquest valor baixarà.

Què són els casos actius? Indica els nous casos de gent malalta en els últims 14 dies, per això també se l’anomena incidència dels últims 14 dies.

Els dos valors no disminueixen de la mateixa manera, és a dir, quan comença a baixar la taxa reproductiva, cal esperar encara un cert temps perquè el nombre de casos actius també comenci a baixar. És només quan els dos paràmetres són baixos, que és viable una primer fase de desconfinament.

Però aquí ve un punt molt important. Si es fa el primer pas de desconfinament, és necessari que es tingui la capacitat de poder fer tests de diagnosi del Covid-19, tant als casos nous que apareixeran, com a la gent amb la que els casos nous han estat en contacte. Sense aquest seguiment hi ha un risc de rebrot molt elevat.

I com sabem si podrem fer tests a tothom en una primera fase de desconfinament? Amb un valor predictiu. Si multipliquem la taxa reproductiva i els casos actius, podrem saber quants possibles nous casos apareixeran en els pròxims 14 dies, és el que s’anomena índex de creixement potencial (EPG).

L’EPG permet confirmar si es tindran prou tests, i per tant, si és segur o no passar a la següent fase de desconfinament. Perquè es pugui entendre fàcilment, veureu que en el diagrama s’associen valors alts d’EPG amb un color rosat fort, i es va baixant la intensitat de colors a mesura que el seu valor es fa més petit. Això permet veure clarament quan el risc de rebrot és més elevat. Així que ja sabeu, per poder avançar en el desconfinament necessitem uns valors de taxa reproductiva i de casos actius suficientment baixos, i un nombre de tests suficient per poder fer el seguiment dels nous casos i del seu entorn.