Actualitat

El Francolí, un riu encara viu
EN-francolí

Escola Natura

Mare Terra Fundació Mediterrània treballa per fer front a la problemàtica social i ambiental, amb un objectiu comú, arribar al desenvolupament sostenible. I és sota aquesta premissa que, des de fa més de vint anys, aposta per l’educació ambiental.

Escola Natura

19 maig 2020

Feia molt de temps, respectant el confinament, que no m’apropava al nostre estimat riu, el Francolí. Un riu de ciutat que tenim molt oblidat.

La gent de Tarragona poc el coneix no sap veure la riquesa que amaga. Quan es fa referència a aquest, sempre es parla del Parc del Francolí. Però algú s’ha parat mai a pensar que hi ha a l’altra banda d’aquest parc?

Doncs hi ha un espai meravellós, que dóna encara més vida a la ciutat. Tarragona, te tres coses molt especials: muntanya, platja i riu, encara que moltes vegades no pensem en ell. Quantes vegades, pels qui no sou de Tarragona, heu escoltat a parlar sobre el riu Francolí? I pels que sou de Tarragona, quantes vegades us hi heu apropat? Però no si val la zona d’oci on hi ha la gespa!

El Francolí és molt peculiar, és un riu característic mediterrani. La majoria de gent pensa que és molt tranquil, però mai pots fiar-te d’ell. D’estar sec, pot formar-se en tres segons una gran avinguda d’aigua. A l’Octubre de 2019, es va patir l’última gran riuada, deixant al riu un aspecte molt trist. Però no hem d’oblidar que les conseqüències d’aquest fenomen van lligades de la mà de l’acció humana. Una mala gestió del bosc de ribera i una llera degradada fa que qualsevol efecte natural negatiu es converteixi en molt perillós.

Abans del confinament, era un riu amb molt poca vegetació, i quan passejaves, majoritàriament es veien residus. Però sabeu què? Aquest aturada li ha anat molt bé. Tants dies sense ningú ha fet que torni a ser un riu ple de color, ple de vida, amb una bona quantitat d’aigua neta, i una cosa molt importat, tot el camí de ribera sense residus.

M’ho podia imaginar, però l’altre dia vaig veure la realitat. I només faig que pensar, si les portes de casa s’obren, que no es tanqui el camí de la natura, aprenguem a respectar-la.