Hi ha una realitat que no sempre apareix en les estadístiques ni ocupa grans titulars: persones majors que viuen soles, que a penes tenen contacte amb els seus veïns i que passen dies sencers sense que ningú els pregunti com estan.
A Tarragona també existeix aquesta realitat.
I aquí els centres de jubilats, casals de majors, associacions veïnals i centres cívics tenen un paper fonamental. No són simplement llocs on passar el temps. Són espais de trobada, companyia, participació i, moltes vegades, el primer lloc on algú pot detectar que un veí necessita ajuda.
Per això hem de cuidar-los i potenciar-los. Necessitem centres oberts, activitats, tallers, esport, cultura i espais on nostres majors puguin continuar sentint-se part activa dels seus barris.
No podem pensar que la solució passa únicament per construir més residències o crear nous serveis. També necessitem recuperar alguna cosa que durant molt de temps va ser fonamental en els nostres barris: la comunitat.
Un comerç que coneix als seus clients, un veí que pregunta per l’altre, una associació que organitza activitats, un casal ple de vida. Petits gestos que poden marcar una enorme diferència.
Les administracions tenen responsabilitat, però també la tenim com a societat. No podem acceptar que algú pugui viure envoltat de centenars de persones i sentir-se completament només.
Els nostres majors no són una càrrega ni una xifra. Són memòria, experiència i part fonamental del que som.
Una ciutat veritablement avançada no és solament aquella que construeix grans infraestructures. És aquella que aconsegueix que ningú se senti invisible.
Cuidar els nostres barris també significa cuidar a les persones que els han construït.

–

Angel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània.