L’eclipsi solar total ens va deixar imatges espectaculars, però també unes altres que haurien de fer-nos reflexionar: quilòmetres de retencions en l’AP-7 i una estació de tren de Tarragona desbordada per milers de passatgers.

Un eclipsi pot ser extraordinari. El que no hauria de ser-ho és que ens sorprengui el seu impacte sobre la mobilitat. Sabíem quan anava a produir-se, on seria visible i que milers de persones es desplaçarien per a contemplar-ho. Per tant, també podíem preveure que, en finalitzar, una gran part d’elles intentaria tornar al mateix temps.

L’ocorregut demostra que continuem tenint un problema de planificació. No es tracta únicament de disposar de més carreteres o més trens, sinó de tenir una estratègia de mobilitat capaç de respondre davant esdeveniments excepcionals.

I darrere de tot això hi ha també una qüestió social. Quan el transport públic col·lapsa, els qui més sofreixen són les persones que no disposen de vehicle privat o que depenen diàriament d’uns serveis públics que haurien de funcionar.

L’eclipsi hauria de servir-nos com una oportunitat per a aprendre. Tarragona vol ser un territori capaç d’acollir turisme, cultura i grans esdeveniments. Però per a fer-ho necessitem infraestructures preparades, transport públic suficient i, sobretot, administracions capaces d’anticipar-se.

Perquè el veritable problema no és que milers de persones volguessin mirar al cel.

El problema és que, quan va acabar l’espectacle, vam tornar a trobar-nos amb un territori atrapat en les seves pròpies limitacions.

Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània.

Imatge de: El Periodico