Riu Francolí - Valls

AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Té una població de 22.851 habitants (INE 2005) que representen més de la meitat de la població de la comarca. Es troba al Camp de Tarragona, prop del riu Francolí.La ciutat és el bressol del Calçot, una mena de cebes dolces i allargades que constitueixen un menjar típic de temporada. També hi està molt arrelada la tradició castellera, on hi destaquen la Colla Vella i la Colla Jove dels Xiquets de Valls.
gps:Població:Altitud: 

gps:Població:Altitud:


Geografía
El relleu geomorfològic del terme de Valls és molt clar i diferenciat en dos grans unitats: la serra de Miramar, que ocupa un 22% del terme, i la plana, lleugerament inclinada cap a l’oest per drenar a la riba esquerra del Francolí, que ocupa un 78% del terme. La terminologia sobre les serres de Valls és diversa segons la font i cartografia estudiada; quan hem dit la serra de Miramar dins el terme de Valls ens volem referir a la prolongació cap a l’oest del conjunt de serres existents entre el congost de la Riba i el coll de Cabra, conegudes en general com serra o Muntanyes de Miramar. En general, a Valls es coneix la seva serra com a les Guixeres, i el nom de Miramar sol restringir-se a la serra a l’est del coll de Lilla, també anomenada serra de Carbonària. Tanmateix, la serra de les Guixeres presenta a Valls diversos turons amb nom propi; d’est a oest, tenim el Tossal de Tarragó (547,75 m), el Turó de Mas de Balances (552, 79), el turó d’en Manel (576,91), el Turó del Canot (624,99), la Serra Alta (796,8 8 m), al nordoest de l’anterior, el Pas del Bou (625 m), el Turó del Mas de Gínjol (606,86 m), el Coll de la Sivina (459,34) i ja al límit amb el terme de la Riba, el Puigcabrer (524,61 m). A partir d’ara, però, si parlem en general de la serralada Prelitoral a Valls parlarem de Serra de les Guixeres.
HIDROLOGIADes d’un punt de vista científic, no és estrictament correcte parlar del medi aqüífer d’un terme municipal, ja que les aigües subterrànies s’agrupen en nivells estructurals que no tenen res a veure amb els límits administratius del territori. De fet, el terme de Valls se situa en el que s’anomena aqüífer de l’Alt Camp, que agafaria una bona part d’aquesta comarca, amb les serres de Miramar, la Voltorera i el Bloc del Gaià al nord, part de la riba esquerra del Gaià a l’est, el riu Francolí a l’oest i una línia imaginària de separació entre la comarca de l’Alt Camp i el Tarragonès al sud.Aquest aqüífer, estructuralment, es composa de diversos horitzons de sedimentació procedents d’antics i successius cons de dejecció formats en la base del massís muntanyós de la serralada prelitoral, a sobre de la fossa tectònica d’enfonsament del Camp. La deposició d’aquests cons és relativament irregular a nivell espaial, de manera que els horitzons de materials amb textures diverses  - des de graves de conglomerats molt permeables fins a argil•les fines – tenen amplades variables i cotes absolutes variables. En tot cas, existeix un sol aqüífer de l’Alt Camp amb un notable gruix que, però, és només aprofitat en estrats – capes – concretes que coïncidexien amb els materials més permeables.
Els torrents de Valls
Si estudiem un plànol general de la zona de l’Alt Camp veurem com, curiosament, el riu Gaià dins la plana de la comarca no té pràcticament afluents per la seva riba dreta. Totes les rases de drenatge originades a les serres de Miramar-Voltorera descendeixen en direcció sud-oest cap al riu Francolí. La història geològica recent determina que el riu Francolí ha tingut molta més capacitat de modelació de la vall fluvial, fet que ha determinat una inclinació de tota aquesta plana vers el Francolí i no pas vers el Gaià. Així, uns quants torrents tributaris de la riba esquerra del Francolí creuen el terme de Valls. El conjunt de recursos que els afluents per la riba esquerra del Francolí a la zona de l’Alt Camp li aporten van ser estimats pel Instituto Geológico y Minero de España el 1985 en 6,2 Hm3/any, a més d’una xifra al voltant de 1,8 Hm3/any procedents de l’abocament d’aigües residuals a les rases i torrents per part dels nuclis urbans. Dins el terme de Valls, els recursos superficials utilitzables a través del sistema de rescloses i recs dels torrents ha estat estimat pels propis pagesos en uns 400 m3/hora , el que determina una xifra de 3,5 hm3/any, però el cabal actual circulant superficialment no es considera superior a 100 m3/hEls torrents que envolten la ciutat de Valls són el resultat de diverses rases, barrancs i rierols que vénen del terme de Figuerola i del Pla. La rasa de la Fonda dóna lloc al torrent de la Xamora o de Farigola, el torrent Sec al del Catllar, de Mas Miquel, de Sant Francesc o del Carme i la Rasa de la Diega o dels Conillets traspassa la carretera de Montblanc per sota el pas del ferrocarril donant lloc al torrent de Sant Pou.Modificacions artificials als torrentsSegurament, ja des de l’edat mitjana l’activitat dels ciutadans de Valls va anar encaixonant i modificant els marges d’aquests  torrents per poder defensar de les avingudes els límits de la ciutat de Valls i per poder guanyar terrenys d’horta a la ribera.En els darrers desenis, quan la ciutat de Valls ultrapassa els límits naturals del torrents, l’activitat de modificació i fixació dels marges es multiplica.



MEDI
Tot i l’important grau d’humanització del municipi vallenc, diversos factors determinen l’existència d’una biodiversitat relativament alta: la diversitat de substractes geològics, amb aflorament de materials antics i silícics – poc comuns en el context del camp de Tarragona, la diversitat orogràfica, amb territoris de plana i muntanya, creuats per rases, torrents i barrancs, i la presència de cursos fluvials amb circulació permanent d’aigua i diversa hidromorfologia, des dels torrents fins a l’important riu Francolí, i també la presència d’una extensió agrícola amb conreus i pràctiques tradicionals. Aquesta diversitat d’ambients propicia nombroses possibilitats i nínxols ecològics per la flora i la fauna mediterrània.Els hàbitats aquàtics dels torrents, donada la raresa dels indrets amb aigua permanent en el conjunt del territori, són punts calents de biodiversitat a nivell municipal i comarcal, ja que s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna que poden ocupar extensions molt petites a nivell territorial, i que són força diferents a les que trobem als espais secs. Tot i així, la degradació de la qualitat de l’aigua en alguns trams, així com les modificacions artificials de lleres i marges, han disminuït notablement la capacitat d’aquests espais per allotjar comunitats ben estructurades i diverses de ribera.Bona part de la serra de les Guixeres ha estat recurrentment afectada per incendis forestals, de manera que les masses forestals estan constituïdes per comunitats baixes de brolles, màquies i garrigues. És evident que aquestes tenen també una importància trascendental en el manteniment de la biodiversitat, però ocupen espais on les comunitats climàciques serien els alzinars, i a més, són molt menys valorades social i paisatgísticament. Donades les característiques físiques d’aquesta serra – substractes calcaris amb poca capacitat de retenció d’aigua, vents forts, orografia molt vertical – les possibilitats de successió vegetal cap a masses arbrades són molt limitades en àrees extenses.La diversitat d’ambients citada permet la presència de nombrosos hàbitats diferents, però molts d’ells són extensos en el territori, o lligats a espais humanitzats – com els hàbitats agrícoles – i no tenen suficient interès com per a ser catalogats com Hàbitats d’Interès Comunitari. Els que sí que ho podrien ser tenen estats de conservació o distribució deficients o fragmentaris. En conseqüència, una petitíssima extensió del municipi està cartografiat com hàbitat d’interès comunitari.
De fet, els dos únics arbres monumentals de l’Alt Camp són l’alzina de mas d’en Bonany, a Querol, i el pi de les Quatre soques, també a Querol.Existeix, però una proposta de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Valls, de 16 de novembre de 1998, de declaració de tres arbres d’interès local corresponents a una palmera (Phoenix canariensis) situada al carrer Vilar, un pi pinyer (Pinus pinea) situada a la carretera del Pla polígon 28, i un plàtan (Platanus x hispanica) situat a la Plaça del Carme, actualment ja declarats. També té interès el lledoner (Celtis australis) de la masia Oms, proposat pel seu propietari per ser declarat com arbre monumental.
Alguns dels rapinyaires propis de la Serralada Prelitoral, com el duc, l’aligot i el falcó pelegrí nidifiquen al terme de Valls; tanmateix, dues parelles d’àguiles cuabarrades, espècie amenaçada d’alt interès, crien a termes veïns i utilitzen el territori vallenc com àrea de cacera. Tanmateix, els ambients aigualosos, especialment del riu Francolí, permeten l’existència d’una notable fauna de ribera, rica en rèptils, amfibis, aus i invertebrats. El que és més destacable, però, és tota la fauna pròpia dels ambients agrícoles tradicionals i extensius, especialment la lligada a conreus oberts com són les plantacions antigues de garrofers, oliveres i ametllers, els vinyars antics i els camps de cereal. La fauna que depèn d’ambients agrícoles com aquests és cada vegada més escassa al territori, donada la inexistència d’àrees extenses com aquestes.
Al terme de Valls no existeix cap espai catalogat com  a protegit per la Generalitat de Catalunya sota algunes de les figures possibles (Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural de Fauna Salvatge, Lloc d’Interès Comunitari), tot i que en termes veïns sí que en trobem (EIN del Tossal Gros de Miramar, EIN de les Muntanyes de Prades).

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.