Mediterrània-CIE entrega les conclusions del curs científic a l’Alcalde de Tarragona

Curs Científic
Es va publicar el divendres, 09 setembre 2011
AddThis Social Bookmark Button

La sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona va ser l’escenari aquest dimarts de l’entrega, per part de Mediterrània-CIE a l’alcalde de la ciutat, de les conclusions del dinovè curs científic que aquesta entitat va realitzar a finals del mes de març. El document és fruit de les aportacions dels quasi quaranta ponents que van participar a aquest esdeveniment i formarà part del Pla Tarragona 2022 que serà l’instrument que aglutinarà tots els plans territorials i sectorials que actuen d’una o altra forma sobre el terme municipal de Tarragona.


Ángel Juárez, President de Mediterrània-CIE, va destacar “les nombroses aportacions fetes pels ponents perquè han permès elaborar un document que proposa accions molt importants per la millora mediambiental i social de la ciutat de cara a un futur immediat”.

Entre les propostes incloses a les conclusions hi ha la creació del SEMMAT, el Servei de Mediació Mediambiental de Tarragona, òrgan que faria de mitjancer entre les empreses químiques, administració i mecanismes judicials en cas de produir-se qualsevol accident, incident, contaminació o vessament. L’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es va comprometre a “posar en marxa aquest servei, sota la coordinació de Mediterrània-CIE, en tres mesos un cop s’hagin celebrat les properes eleccions municipals del mes de maig i s’hagi format el nou equip de govern”.
Tot seguit us adjuntem les conclusions resumides, un ampli document on podreu comprovar que es proposen accions en tots els àmbits del medi ambient i la comunicació, els dos eixos de treball del curs celebrat enguany.

APORTACIONS DE MEDITERRÀNIA-CIE AL PLA TARRAGONA 2022 DERIVADES DE LES PONÈNCIES DEL DINOVÈ CURS CIENTÍFIC.

Per les seves característiques, i molt especialment per la industrialització, la ciutat de Tarragona requereix uns plans de desenvolupament i control mediambiental molt més estrictes que altres municipis amb el mateix nombre d’habitants i amb un entorn geogràfic semblant. La presencia de les químiques i del port i la proximitat de les nuclears, obliguen a presentar aquestes conclusions.
A Catalunya, fruit de la producció energètica generada a les comarques de Tarragona, un 20 per cent del consum real és possible gràcies a les centrals nuclears, quatre punts per sota del consum de Gas Natural (24,9%) i encara més llunyà del de petroli (48,2%). La tendència actual i la dels propers anys, a curt termini, manté l’increment del consum.


Hi ha advertiments clars, amb dades a nivell mundial que també inclouen el nostre entorn més immediat i que indiquen el següent:


Les energies renovables són una alternativa a mig o llarg termini ja que amb la tecnologia que avui es coneix, no n’hi ha prou per satisfer les necessitats humanes al ritme de desenvolupament de la nostra societat.


Les mesures passen per fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, impulsar noves fonts d’energia renovable, desenvolupar les infraestructures que facin falta per acollir les noves fonts, recolzar la Recerca+Desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic i, per últim, augmentar la conscienciació social.


La ciutat de Tarragona s’ha de sumar al Pla dissenyat per la Unió Europea amb l’objectiu de lluitar contra el canvi climàtic i que compromet als països membres a reduir les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, a millorar l’eficiència energètica un altre 20 per cent i a consumir un altre 20% d’energies renovables.


S’ha d’aplicar una política d’estalvi de transport similar a l’anterior també en aquelles zones industrials on es produeixen molts desplaçaments dels treballadors de les empreses com ara els polígons.
La convivència entre la població de Tarragona i les empreses químiques ha estat, des d’un principi, obligada i no ha comportat cap capítol de desavinences massa greu.


Malgrat les explicacions dels dos portaveus de la química de Tarragona al curs es manté la sensació per part del ciutadà que les escolta que hi ha certa part de la informació que no es vol donar a conèixer i que s’expliquen veritats a mitges. Se’ls ha de demanar més transparència.


Es pot parlar dels estudis sobre concentracions de contaminants als polígons Nord i Sud de Tarragona, zones urbanes o residencials i altres espais més allunyats de la presencia de les industries químiques. Amb els resultats de l’any 2002 a la mà i comparant-los amb els del 2009, es pot afirmar, per exemple, que s’ha produït una reducció de les dioxines però que havia augmentat a les zones de caire residencial fruit de l’increment del trànsit i la seva activitat.


Les emissions no passen dels límits que determinen el risc cancerigen però seria més que recomanable que les empreses dels polígons comencessin a posar mesures per a reduir aquestes emissions. Aquest és el principal error. Com no s’arriben als màxims, no s’apliquen mesures de reducció.


S'hauria d'elaborar un estudi de les sinergies entre contaminants i actualitzar les dades d'immissions, realitzant un càlcul exhaustiu de la suma d'immissions i les possibles repercussions sobre la salut de les persones i el medi ambient. Parlem d’un estudi epidemiològic.


L'Anella Verda de Tarragona suposa una massa forestal important en quantitat i importància com a embornal de CO2. Donades les característiques d'aquesta massa forestal (més de 2.000 hectàrees) s'hauria de començar a realitzar un pla d'ús i gestió d'aquestes, realitzant els treballs forestals adequats per a la seva preservació, posada en alça dels valors específics de cada espècie i inventariat. En aquesta mateixa línia, demanem la creació de l’ADF Tarragona.


En el cas dels vessaments a la mar, sovint es coneixen a través de la denuncia feta per la premsa escrita i, com en casos anteriors, hi ha poca informació aportada per l’empresa. Els vessaments acaben dissolts en el temps i s’acumulen, en forma d’expedient, a la fiscalia de Medi Ambient de Tarragona.


Davant un capítol de contaminació la informació entre els tècnics és vital com també ho és aquella que els tècnics transmetin als polítics que són els qui hauran de prendre decisions amb una afectació social i mediàtica. En aquest sentit, cal ser clars i transparents, evitar demagògies o intentar ocultar l’abast real del problema.


És en aquest punt quan Mediterrània-CIE torna a fer una demanda ja realitzada fa més d’un any i que passa per la creació d’un Tribunal Internacional de Medi Ambient, un òrgan que faci de mitjancer entre les empreses que contaminen i els governs dels països on es produeixen les contaminacions.


Tot això ha d’anar acompanyat per la posada en funcionament d’un servei de mediació mediambiental de Tarragona (SEMMAT) que ha de tenir com a principal objectiu el paper de mitjancer entre les empreses químiques i els òrgans judicials quan es produeixi a la ciutat qualsevol incident, accident, vessament o capítol de contaminació.


Cal una millora de l'espai anomenat Mur Verd, per adequar-lo al nostre clima utilitzant exclusivament espècies de la conca mediterrània, millor adaptades i amb menor dependència dels recurs hídrics.


I no es pot deixar de banda la recuperació d'espais agrícoles fora d'explotació per a la creació d'una sèrie d'espais naturals que millorin la transició entre zona urbana i espais verds.


Convé una gestió de l'aigua amb criteris d'eficiència. Cal acabar amb l’ús que es fa d’aquesta per a recs de carrers i jardins. Els pous existents i que tinguin aigua potable cal que siguin conservats i els usos públics esmentats han de sortir dels abastaments amb aigua no potable. El projecte presentat per Ematsa i que permetrà subministrar aigua de les Estacions de Depuració que són al seu abast als polígons petroquímics és un pas endavant.


Tarragona disposa d’un important port pesquer i la seva activitat no està exempta de les crítiques que fan els científics d’organismes importants com ara Oceana. La sobrepesca comporta la reducció de les espècies i posa en perill el futur dels mars i oceans que cada cop estan més buits. Es fan vedes biològiques però quan aquestes acaben no s’exerceix cap control per evitar pescar el doble. S’han d’aplicar les lleis i canviar-les si convé.


El turisme és un dels principals motors econòmics de Catalunya. Significa el 12 per cent del PIB i ocupa a quasi un onze per cent de la població. Però a més de rebre turistes i facilitar-los la seva comoditat, cal cercar formules per aconseguir, en aquest sector molt especialment, la sostenibilitat.


La presencia de turistes va lligada a un major consum d’aigua i energètic i incrementa als municipis que els reben el nombre de residus. Cal reduir el consum de recursos i la generació de brossa, aconseguir una gestió correcte dels recursos hídrics i abordar l’impacte produït pel transport a mes d’utilitzar el turisme com una eina per arribar al desenvolupament sostenible.


I parlant del periodisme i la comunicació, tema de debat al curs, cal aportar el següent. El nombre creixent de mitjans de comunicació produït els darrers anys i la potenciació de la xarxa Internet com a font d’informació constant ha provocat que el ciutadà disposi de molta més informació però ha perjudicat la professió.


Actualment hi ha més emissores de ràdio, diaris i televisions però les plantilles de treballadors són més reduïdes que mai. Els redactors treballen a dojo sense parar i han de dominar totes les temàtiques informatives a més de conèixer les tecnològiques per difondre la seva informació.


Amb aquest panorama dibuixat sobre la realitat d’un ofici cada cop més complicat d’exercir per les pressions dels propis empresaris que miren més els ingressos publicitaris que la quantitat o qualitat d’informació distribuïda entre el seu públic, el panorama es complica per aquells que apostem per la professionalització o especialització de periodistes que puguin parlar amb coneixement de causa i sense pressions del medi ambient en tots els seus aspectes.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.