Desacord amb els acords de Rio +20

Altres
Es va publicar el dimecres, 27 juny 2012
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundación Mediterrània.

Per a aquells que fa molts anys que lluitem pel medi ambient i que teníem encara certes esperances en que la cimera de Rio +20 donés els seus resultats positius i esperançadors, el balanç final d'aquesta trobada no ens anima gaire.

Que es conclogui que han de ser les persones individuals i les empreses les que liderin els canvis futurs i els que facin els esforços, deixant en un segon pla als governs, no dóna moltes forces per mantenir el discurs pel qual sempre hem lluitat.

Però seguirem preconitzant allò pel que creiem ja que Rio +20 no deixa de ser una reunió de bones intencions generada per la pressió social que ha reunit líders de governs que, un cop més, han passat de puntetes per un tema tan urgent com salvar el nostre planeta i la recerca de les fórmules per aconseguir-ho.

Lluny d'aconseguir alguna cosa, es va acabar la reunió al Brasil sense res que sorprengui, sense alegries ni la possibilitat de poder dir que s'ha pres una bona decisió. La societat ha de ser un eix clau per desenvolupar els canvis, com les empreses també, però no es pot deixar al marge a aquells que tenen a la mà el poder de canviar les lleis i les regles del joc.

Si seguim concedint als governants de torn aquest rol de poder que ja tenen i que els permet dominar la partida en funció de les seves conveniències anem servits i apanyats. El nostre ministre, Arias Cañete, diu que Rio +20 marca una senda però hem de preguntar quin és el camí d'aquesta senda que proclama el ministre espanyol.

Si 100 caps d'estat reunits tres dies conclouen que ells s'han de quedar a la rereguarda per passar la pilota a la societat, a la mateixa que quan volen i els convé no escolten, repensem-nos la necessitat i utilitat de futures cimeres. O surten al camp de batalla, escoltant a la tropa que és el poble i preconitzant el missatge que s'acordi entre tots, o millor que es rendeixin a l'enemic.

La batalla a guanyar no és la del planeta. L'enemic a vèncer és el tràfic d'influències de certes multinacionals, el tracte de favor cap a elles a canvi d'objectius personals, la malversació sense càstig legal, tot el que es fa amb nocturnitat i traïdoria, accions que porten a la nostra terra al caos, que li redueixen la vida i el seu futur.

Ara que està fresc el pas de la cimera de Rio hi ha temps encara de generar el debat necessari per reconvertir les idees en projectes i per modificar certs acords absurds. Que siguin els moviments socials els que liderin però que aquest lideratge serveixi per exigir als mateixos governants que s'han rentat les mans que siguin valents i es posin al costat, a peu pla, dels seus pobles.

Sumar sempre per evitar més divisions. Aquesta és la senda senyor ministre. No hi ha més camí.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.