No calleu les vostres paraules

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dilluns, 18 març 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Ángel Juárez Almendros, President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra  i de Mare Terra Fundació Mediterrània.

Els gurus dels números es van atrevir a aventurar la crisi econòmica però mai van endevinar l'altra crisi, que ens persegueix i és pitjor encara que la primera, que ens porta a la deriva moralment: la crisi de valors.

Aquesta no arriba sola. Amb el canvi de cicle que s'està produint en tota la societat i que ha recol·locat a les persones en les seves classes socials, engrandint l’esquerda entre la classe baixa i l'alta per esmicolar a la mitjana, veiem escenes mai pensades fa tan sols quatre o cinc anys.

Les zones de restaurants sempre concorregudes abans de la crisi estan ara buides mentre els mercats ambulants on es ven roba i menjar, i que abans semblaven lloc de trobada per a gent de baix poder adquisitiu, són ara les places més concorregudes per la gran majoria de la població. Al centre de les ciutats els comerços tradicionals mantenen a part de les seves plantilles de treballadors que atenen, tots alhora i amb la màxima simpatia, als clients que creuen la porta disposats a gastar la meitat de la meitat del que abans era normal.

I aquestes situacions, viscudes tant per qui ven com per qui compra, perquè tots dos pateixen la crisi, em porta a recordar les paraules de Jaime Gil de Biedma en el seu poema "De vita beata" que comença parlant d'un país ineficient i acaba anhelant viure com un noble arruïnat entre les ruïnes de la seva intel·ligència.

Transportades les paraules del poeta al context actual tot està molt clar sota el meu punt de vista. Hem d’enriquir la nostra ment i nodrir el nostre esperit davant la pobresa d’allò material que no ens ha d’ofegar com a persones. I per això és necessari crear, alimentar-se llegint i intentar espantar les males sensacions escrivint com a teràpia, escoltant música, passejant per la natura i vivint-la, desconnectant de moltes formes. Jo ho faig des de fa molt temps i em funciona, em serveix i m'alleuja en molts moments.

L'exercici de deixar-se anar, despullar i compartir no és fàcil però us garanteixo que dóna moltes satisfaccions. Les primeres a nivell personal perquè comproves les teves capacitats de reflexió. I després perquè t'adones que les teves paraules i la teva valentia de compartir es tradueixen en un missatge que moltes persones que et llegeixen acaben compartint en coincidir amb ell. Sé que en la nostra actual societat, cada vegada més insolidària, és cada cop més difícil que les persones mostrem per fora allò que sentim per dins però sóc dels que pensa que cal donar més llibertats personals abans de autocensurar-nos. No em serveixen les excuses de les persones que no volen escriure perquè creuen que ho fan malament o per la por a que altres es riguin d'ells.  Vull que tornem tots a aquells temps d'adolescència on omplíem els nostres diaris personals però que ara compartim el que pensem des de la maduresa dels anys.

Cal ser sempre valents i atrevir-nos a dir les coses com ens surtin. No importa si rimen o no, si el llenguatge és el menys adequat, sempre que les nostres paraules surtin del cor. Aquests dies he vist com algunes persones properes em mostraven els seus poemes que fins ara guardaven amb molt secretisme i no compartien amb ningú. I les seves paraules m'han arribat, m'han commogut per la seva sinceritat, provocant que els hagi reclamat en veu alta que comparteixin els seus pensaments amb el món.

Sí És cert com deia abans que un es despulla quan escriu però no ha de témer a res davant la possibilitat de compartir per què us asseguro que moltes persones que llegiran el que escriuen, ho acabaran compartint. Escriviu tots el que teniu dins, feu aquesta teràpia personal tan urgent i necessària, deixeu de banda les debilitats i les pors, les vergonyes i el pànic a la por escènica. Apliqueu la coherència moral amb vosaltres mateixos i llanceu-vos a aquest buit que s'acabarà omplint de paraules i idees compartides. Com va dir el gran Cela en el seu moment: per escriure només cal tenir alguna cosa a dir.

Us quedareu callats?

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.