Trànsit d'ivori, extinció de la nostra espècie

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dimarts, 05 març 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Àngel Juárez Almendros. President de la Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.

Hem banalitzat tant aquest món que certes accions de l'home que posen en perill a altres espècies animals ja no ens semblen condemnables ni les qualifiquem com a salvatjades. La majoria s'han acostumat a veure com una cosa normal, o diguem que fan els ulls grossos sense protestar, que es comerciï amb l'ivori que s'extreu dels ullals dels elefants o rinoceronts a través de massacres d'aquests animals.

Se'ls treu la vida amb la màxima brutalitat, posant moltes de les espècies d'elefants a la vora del perill d'extinció o superant en molts casos, per satisfer unes absurdes necessitats humanes, per als que vinculen la pols que s'obté dels ullals amb la potència sexual, o altres que no tenen base científica però que intenten, justament a través de la medicina, justificar el crim per abastir els mercats il·legals on es compra l'ivori i els seus derivats.

Aquests dies a Bangkok, durant la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies en Perill, Fauna Salvatge i Flora (CITES), molts grups conservacionistes han instat les autoritats a prohibir el tràfic d'ivori. Han anat més lluny, reunint més d'un milió de signatures, exigint solucions a aquest greu problema.

Però, tot i les demandes i les exigències, són conscients de la realitat que passa, com en molts altres casos, per una lluita d'interessos generats entre els que viuen del tràfic il·legal dels ullals, els que venen o compren i els que ho saben però ho permeten.

No podem saber encara si les pressions dels conservacionistes, i del milió de persones que hem signat en la seva campanya de recollida presentada a Tailàndia, tindran els seus efectes i podrà albirar algun canvi per acabar amb les massacres d'elefants i altres animals. Però es veu una llum en aquest fosc túnel i que es tradueix en la presència de Achim Steiner, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Hem de tenir confiança en ell perquè Steiner va ser el director general de la UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, de la qual formo part com a president de Mare Terra Fundació Mediterrània. Aquest fet, si més no per a mi, s'ha de tenir en compte.

Si Steiner manté els seus ideals, tantes vegades defensats a la UICN, i els aconsegueix aplicar a les Nacions Unides, s'obre un camí de debat inexistent ara, una via de diàleg amb els governs dels països on es trafica amb l'ivori i la futura lluita, que no serà fàcil ni curta en el temps, per posar fi als interessos creats al voltant de la compra-venda d'ivori.

A les injustícies del nostre planeta cal posar cotes. En salvatgisme cal tallar les ales, a les massacres cal posar noms, responsables i penes de presó. I als governs que permeten tot això cal posar-los contra les cordes. Matant indiscriminadament als animals que més tard o més aviat acabarem extingint estem posant acabant també amb la nostra pròpia espècie, la humana.

Perquè, com va dir Gandhi en el seu moment, un país o un civilització es pot jutjar per la manera com es tracta als seus animals.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.