Centreamèrica: revoltim d'emocions

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dijous, 21 febrer 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d’Ángel Juárez Almendros, President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra i Mare Terra Fundación Mediterrània

Escric aquest article des de terres centreamericanes on aquestes setmanes m'he reunit amb els responsables de l'ajuntament de Santa Tecla, a El Salvador, lloc escollit per a la celebració del Sisena Trobada d'Escriptors per la Terra. He tingut més l'ocasió de presentar, conjuntament amb els amics de la Universitat Veracruzana, el futur Premi Hispanoamericà de Poesia Ernesto Cardenal que lliurarem el proper any a Solentiname. I aquests dies assisteixo també al Festival de Poesia de Granada, a Nicaragua.

Tot això m'ha fet pensar en molts temes fruit de les vivències d'aquests dies. I he arribat de nou a la conclusió que en aquesta vida et poden emocionar moltes coses importants, traduïdes en sentiments com l'amor, però també altres que en teoria hauríem aclarir de les nostres ments com situacions derivades de les injustícies socials que sempre són denunciables.

El cas és que, assistint als esdeveniments i festes on m'estan convidat, a les recepcions de les ambaixades i altres espais, et trobes amb un seguit de personatges que semblen sortits d'una novel · la o d'una pel · lícula de Fellini però que hi són, davant teu, i són reals. Vestits amb vestits trets del bagul i conservats en càmfora i amb els cabells ple de brillantina, destil · len a passat però surten, com els cargols al sol, per aparentar de nou la seva imatge de gent adinerada que viu al cim de la piràmide social. Es mantenen intactes i perennes encara amb la revolució que va assotar al seu país i que va portar al govern a "les esquerres". És quan els veus que entens especialment el que va escriure l'amic Ernesto Cardenal en el seu llibre "La revolució perduda".

Són aquests també dies en què de nou m'he emocionat sense poder contenir les llàgrimes, i fa temps que tenia absència d'elles, escoltant en viu la poesia sempre compromesa del xilè Raúl Zurita, l'espanyol Jaime Siles o el brasiler Thiago de Mello. L'homenatge realitzat a Ernesto Cardenal on ell mateix va presentar el seu poema sobre Montcada i la cançó "Si Adelita s'anés amb un altre".

El contrast a aquesta bellesa de les paraules ho vius davant certs personatges que utilitzen altres, com la solidaritat, el canvi climàtic o el maltractament de gènere, embolicats en perfum de Chanel, joies exclusives i peces de vestir adquirides en la Cinquena Avinguda de Nova York. I és en aquest instant quan comproves, un cop més, que l'escriptura i la poesia no ha de ser només de compromís ja que, aquell que la proclama ha de ser coherent amb ella. Perquè són aquests mateixos, els que falsegen els conceptes que us comentava, els que maltracten cambrers i empleats de l'hotel on s'allotgen i donen mostres de màxima exquisidesa en els menús.

Les vivències d'aquest viatge em confirmen clarament que la humilitat, la tolerància i el gest de saber escoltar segueixen sent valors que molt pocs han aconseguit. Potser el veritable compromís passa primer per aquest estat de comprensió de la realitat i en el fet d'actuar després en conseqüència.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.