Integració SI ... però com?

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dilluns, 21 gener 2013
AddThis Social Bookmark Button

Per Ángel Juárez Almendros, President de la Coordinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona i de Mare Terra Fundació Mediterrània.

Sempre he tingut clar que cal apostar per la integració social, cultural i lingüística de totes aquelles persones que arriben a Catalunya per començar una nova etapa en la seva vida, deixant enrere en molts casos els seus països i les seves famílies, per la necessitat de buscar noves oportunitats.

A les persones que arriben i desconeixen la nostra llengua, la nostra cultura i tradicions cal ajudar-los sempre i entendre les seves necessitats per aconseguir adaptar-nos a elles de la mateixa manera que els exigirem en el seu moment que elles s'adaptin al nostre dia a dia. Com a persona que porta tota la vida dedicada al món de les entitats veïnals i socials, compromesa activament en l'àmbit de la cooperació, i sempre de manera altruista, entenc les sensacions d'aquestes persones nouvingudes que a Catalunya han estat anomenades "nous catalans".

Quan vam fundar la Coordinadora d'Entitats de les Comarques de Tarragona que tinc el privilegi de presidir, vam començar a donar cabuda a tots els col·lectius que creien, i segueixen creient, en els nostres objectius que passen per la igualtat social en tots els seus aspectes. I aquesta plataforma no ha parat de créixer, sumant ara gairebé a setanta entitats, i atenent a molts col·lectius d'immigrants que han trobat en aquesta coordinadora casa seva i el seu espai de lluita pels drets de les persones, els mateixos nous catalans que deia abans , a les quals representen.

La paradoxa arriba, en aquest cas concret que us parlo, quan fas l'esforç d'anar més enllà en bé de la comunitat i sol·licites realitzar classes de català per a aquestes persones que necessiten integrar-se. Fas les trucades corresponents per dur a terme els cursos, dus a terme el seguiment del tema, assisteixes a reunions a les que et convoquen i finalment reps el SI, el vistiplau per fer els cursos. I la sorpresa arriba quan et donen els detalls del projecte.

Un curs de 120 hores per alumne de les quals la meitat serviran perquè aprengui català i l'altra meitat per a pràctiques de voluntariat. Un sou de 2.500 euros per al professor que cobrarà en dues parts, la meitat quan comença el curs i l'altra quan s'acabi. I totes les gestions: la recerca d'alumnes i la de professor o la realització d'una extensa i costosa memòria van a càrrec de qui demana acollir els cursos, en aquest cas nosaltres, que a més ha de posar el local per les classes, el mobiliari , la llum i algú de personal si toca.

Lluny de facilitar les gestions perquè ajudis a integrar-se a les persones, et submergeixen en un túnel de paperassa i gestions caòtic on arribes a la conclusió que, si això és facilitar la integració, que baixi Déu i ho vegi.

Si cada col·lectiu o entitat que dóna la mà per ajudar a la societat ha de ser sotmès a aquestes traves burocràtiques i paperassa i pèrdues de temps a canvi de res, Com volen incrementar el procés d'integració? Com esperen que la societat que vol treballar en aquests processos ajudi si tot són problemes? Per què no intenten posar més de la seva part i sumar en lloc de restar?

Segueixo sense entendre-ho. Sembla que no vulguin certs processos d'integració. Dóna la sensació que el català no arribi a més persones perquè les mateixes administracions que haurien de potenciar el seu ús són les primeres a desaccelerar un procés que demana a crits l'acceleració, la potenciació, un futur molt més clar.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.