Amb dret de rebequeria, obligats al rebot

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el divendres, 11 gener 2013
AddThis Social Bookmark Button

Artícle d’Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundación Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.

No intento en aquest article fer apologia de res però em crec en el deure de seguir denunciant el que considero un acte proper al terrorisme d'estat. Un s'acovardeix davant els problemes que ens toquen viure a tots per la condemnada crisi que uns van crear, els mateixos que la acabessin quan considerin, i que ens té a tots ofegats, ignorats i a la vora de l'abisme.

Al nostre país surten cada dia a llum pública casos de corrupció política però mai coneixem cap nom d'un corrupte que sigui jutjat i empresonat per les seves fraus, pel malbaratament dels diners públics a què estem sotmesos de manera constant. Al nostre país hi ha qui roben al seu lliure albir i després estem els altres que tenim dues opcions: callar o seguir queixant-nos.

Però tinc l'amarga sensació que encara queixant-nos, la classe política se’ riu de nosaltres i passa de les nostres protestes. Es creuen generosos deixant sortir al carrer pel nostre dret de queixar però violen constantment els altres drets que tenim i haurien de ser fonamentals. Si la gent no té feina o perd la casa els importa ben poc perquè ells a final de mes es reparteixen el pastís amb sous insultants i mantenen la cara ben alta.

Alguns col · lectius, com el de sanitat, han canviat la manera de protestar portant al carrer la seva realitat aplicant l'humor o el folklore. I ni així, cridant més l'atenció, han aconseguit que res hagi canviat. Arribes a pensar que no els importen les formes en què el poble es mobilitzi ja que ells viuen realment aïllats de la realitat dels ciutadans. Sortir al carrer fent-nos veure amb danses és simple poesia que no resol aquesta novel·la negra que estan escrivint els nostres representants polítics i en què ens ha tocat el paper de cadàver.

I lentament es va incrementant la crispació social i s'escalfen els ànims dels milers de persones i famílies que pateixen la nefastes conseqüències de la gestió d'unes persones que a finals de mes se l'emporten calentet i viuen sense problemes, que tenen diners per dietes i allotjaments, que cobren de l'estat, dels diners que és del poble, deu o vint vegades més que el que perceben les persones que encara tenen la sort de tenir l'ajuda dels 400 euros.

Si això no per aviat preveig una revolució social sense precedents i usant formes res ortodoxes per aconseguir el canvi. Si a les bones no se'ls ha fet entendre als nostres polítics que estem farts, Com volen que el poble els tregui la bena dels ulls perquè vegin la realitat i posin solució a aquest caos?

Si ells no ens respecten, per què cal respectar a ells o témer-los? Per què hem d'aguantar més aquesta opressió a què ens sotmetem de manera voluntària com a societat? Cal demostrar el nostre rebot sigui com sigui però em temo que al final es perdran les formes i entrarem en un cicle que no ens convé encara que també crec que sigui necessari.

Seguiré pensant que cal canviar, donar un gir a la manera de protestar sempre des del màxim respecte però amb el missatge ben clar. El que també sé és que la paciència té un límit i la cara dura d'alguns no té fronteres. Pel que més volem, apliquem la intel·ligència i unim-nos tots per enderrocar als que abusen del sistema. Som humans, que no ens vexin més!.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.