Ha canviat l’any segueixen els desnonaments

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dijous, 03 gener 2013
AddThis Social Bookmark Button

Per Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundación Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.

S'ha acabat el 2012 de la pitjor de les maneres i comencem el 2013 amb els mateixos núvols negres que ja atalaiaven al nostre horitzó més proper, en el nostre dia a dia marcat per una crisi que augmenta després de saber que ens pugen la llum, la gasolina , els peatges i tants altres serveis que utilitzem i necessitem.

Aquest nou any fa olor de vell, a qui hem deixat enrere i que ha estat marcat pels desnonaments de milers de famílies i una política del govern central basada en rescatar la banca sense jutjar als banquers i deixant-nos als ciutadans en fallida econòmica i moral. 2012, com 2013, és època de veure com els xoriços segueixen “mangant” al seu aire, els corruptes se segueixen “forrant” i el poble s'ofega.

Rajoy comença l'any aportant negativitat i Rubalcaba demana una pròrroga dels 400 euros per als aturats però els dos tenen un punt en comú. Tots dos saben que ni la realitat ni els bons propòsits són ara útils per a un poble que demana a crits solucions i no vol ni discursos buits i dramàtics ni bons propòsits que no arribessin a res.

La Constitució Espanyola ha passat a ser un mer paper mullat que no es respecta per culpa de la manca d'imaginació dels que governen i la passivitat dels que haurien es oposició. Entre els uns i els altres, Espanya s'enfonsa i ells, que segueixen cobrant, són incapaços de prendre decisions unànimes i aprovar o modificar lleis antigues que porten la gent al total desastre.

Això dels desnonaments fa olor de podrit. El passat mes d'octubre es va aprovar una pròrroga per a casos extrems i hi va haver el compromís de crear un parc d'habitatges de lloguer social amb una renda baixa i raonable per a la majoria. Es van treure de la màniga un document que permetia posposar alguns desnonaments de moltes famílies encara que no la dació al cent per cent. Primer deien que la mesura beneficiava moltes però finalment vam veure que només a unes quantes i que la majoria dels afectats seguien contra les cordes sense aconseguir la tan demandada dació.

Ni les morts, suïcidis millor dit, que han tingut lloc fins ara per part de persones asfixiades pels deutes hipotecàries han aconseguit canviar la cara, sempre impassible, dels nostres representants polítics. Els jutges han començat a paralitzar els desnonaments però amb comptagotes. Ells mateixos saben que el sistema actual és una injustícia i que la dació per a tots hauria de ser la solució.

Però ni la justícia ni la pressió de les moltes plataformes que demanem el canvi, entre elles la que vam crear des de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona que presideixo, han aconseguit tot el que desitgem. Si, és cert que la nostra campanya ha servit perquè alguns ajuntaments s'hagin compromès a no operar amb aquells bancs i caixes que permeten i executen els desnonaments.

Però també ho és que les entitats financeres tenen ben agafades a les administracions que, després d'una pèssima gestió dels nostres recursos anomenats arques municipals, han generat uns deutes que hauran d'anar reduint durant dècades i que estan contretes amb la gran majoria dels bancs i caixes amb els que no haurien de treballar més. És, com he dit en moltes ocasions, el peix que es mossega la cua.

Però ara canvia alguna cosa molt important. El peix ja no té carn i l'espina que li queda la portem clavada sobre el cap tots els que treballem cada dia i no tenim la culpa que els ajuntaments dilapidasen nostres diners i els bancs dediquessin els seus recursos a alimentar els seus consells d'administració ia grans empreses deixant de banda les necessitats del principal motor d'aquest país, els autònoms, petites empreses i treballadors amb contracte.

El escanyolit peix ens condemna a la crisi de nou i abans que ens rematada hem de reaccionar. Cal marcar als bancs i caixes, posar contra les cordes als corruptes, exigir responsabilitats als mals gestors, condemnar amb penes de presó a qui robi, extorsione, sigui corrupte, trafiqui amb influències, gaudeixi de amiguismes i perjudiqui amb el seu gestió a altres persones innocents.

No hagués volgut dedicar el meu primer article del nou any reincidint en un tema que hauria de tenir als seus cursos de solució però sóc conscient que si tots els que denunciem aquests temes passem a un segon pla i callem, el final serà a la cantonada. Si mantenim viva la nostra veu potser aconseguirem alguna cosa. Com a mínim, intentem.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.