La condemna dels valents

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dimarts, 11 desembre 2012
AddThis Social Bookmark Button

Article d’Ángel Juárez Almendros. President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra i de Mare Terra Fundación Mediterrània.

Ningú va dir que fos fàcil però tampoc que el preu a pagar fos tan alt. La lluita pels ideals, per aconseguir que es respectin els drets fonamentals, que no s’arrasi encara més el nostre planeta, que no s’exterminin espècies animals o s’extorqueixi a col·lectius de persones i se'ls expulsi dels seus orígens i de les seves terres poden, tristament, costar la vida.

Tenim molts casos de persones que han lluitat per les causes en les que creien i han deixat la vida en això o, en el millor dels casos, han hagut d'abandonar aquestes causes o marxar de casa, regió o país per les amenaces de mort rebudes.

El de l'amic, i membre del comitè d'honor de la Red Internacional de Escritores por la Tierra, Pere Casaldàliga, és un d'ells i potser el més recent. La seva intensa tasca de protecció dels indis de Xavante, col·lectiu que manté un contenciós amb els colons que els vols arrabassar les seves terres, li ha passat factura. El nostre estimat Pere ha hagut d'abandonar la seva casa de Sao Félix de Araguaia, al Brasil, per mantenir la seva integritat ja que en cas contrari, per les amenaces rebudes, a aquestes hores potser estaria ja mort.

Sydney Possuelo, un altre gran amic i també membre de la Red de Escritores, sap quin cost té lluitar per les tribus indígenes. Es mou en aquesta lluita fa anys i en multitud d'ocasions ha rebut aquests anònims, perquè els covards mai donen la cara encara que tu la puguis posar perquè saps qui t’amenaça, perquè abandonis la lluita. Possuelo i Casaldàliga són dos homes que es mantenen ferms en les seves causes encara coneixent el preu de defensar-les. No cessen la seva feina perquè saben que sempre hi ha d'haver qui es mulli encara que de vegades pagui per això.

José Claudio Ribeiro da Silva lluitava des de Brasil contra la tala indiscriminada d'arbre a l'Amazones. Edmundo Becerra Corina intentava aturar una explotació minera a Yanacocha, Perú. A Cabañas, El Salvador, Dora Recinos i tres companys ambientalistes més van deixar la seva vida en l'intent d'aturar una altra explotació minera. A Hondures, els intents d'evitar la desforestació dels boscos ha acabat ja amb l'assassinat de nou ambientalistes. La llista és llarga i té punts de referència en tots els països del món.

Podria posar més noms i cares de companys que no estan entre nosaltres però que van morir lluitant i per defensar a altres persones i col · lectius, causes i aberracions que algú havia de denunciar. És la condemna dels valents que són víctimes d'aquells que realment haurien de ser condemnats.

Com sempre passa, els governs poc fan, per no dir res, per evitar aquests crims que van carregats d'una alta consciència social i tenen darrere seu els interessos d'empreses multinacionals que exploten zones i les arrasen sabent que ningú els condemnarà per això i que qui es creui en el seu camí pagarà amb la vida.

I és davant d'aquestes injustícies quan un ha de tenir més clar que mai que la paraula ha de seguir sent el mitjà de lluita. La violència no es respon amb violència. Si a cada tir que mata un lluitador li donéssim com a resposta un altre tret, estaríem vivint de nou a les cavernes on manava el més fort i ningú parlava ni escoltava.

Cal denunciar els governs per posar contra les cordes, i a la presó, a aquelles companyies fusteres, petrolieres, multinacionals d'altres sectors que expulsen indígenes de les seves terres, desforesten el nostre planeta o foraden salvatgement la nostra terra i els nostres mars, i que ho fan parant els peus a tot aquell que s'hi oposi.

Cal acabar amb tots els actes d'extorsió i amenaces, garantir la seguretat dels que protesten per allò que consideren injust i tenen una causa per la qual lluitar i molta gent que els dóna suport. Els governants tenen l'obligació d'escoltar els seus arguments i sobretot de mantenir les seves mans netes. Perquè en aquest cas, com en molts altres, els dubtes sembren les nostres ments i arribem a una conclusió senzilla: si els que governen no fan res per acabar amb aquesta barbàrie ha de ser que alguna cosa els mou o algú els ajuda a girar-se d'esquena davant les injustícies.

Que a ningú se li escapi que la consciència fa que ens descobrim, que ens denunciem o ens acusem a nosaltres mateixos, i a falta de testimonis declara contra nosaltres. Els que la tenim neta no temem per nosaltres però si tenim por per aquells que la tenen neta perquè mai l'han usat.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.