La mar: continguts i continents

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dilluns, 19 novembre 2012
AddThis Social Bookmark Button

Article d’Ángel Juárez, President de Mare Terra Fundació Mediterrània

Han passat els anys però no han quedat enrere els danys. Avui fa una dècada, el 19 de novembre de 2002, el petrolier monocasc Prestige s'enfonsava en aigües espanyoles, a les costes gallegues, causant un dels majors desastres ecològics de la història del nostre país. El continent (el Prestige) va desaparèixer a 3.800 metres de profunditat però el seu contingut (el fuel que transportava) va arribar a terra i va produir una contaminació que encara avui recordem amb dolor i que va provocar el famós chapapote i el lema de "Nunca Mais".

Aquests dies es compleix aquest fatídic desè aniversari amb la celebració de judici que seu a la banqueta dels acusats, tot i que amb penes molt baixes si es té en compte el desastre, el capità del vaixell, el seu cap de màquines ia qui llavors era director general de la Marina Mercant.

Deu anys després, gran part de les costes afectades no s'han recuperat i les flora i fauna destrossada pel vessament pateix encara les conseqüències amb una repoblació lenta.
Com sempre passa en aquest país, després de la tragèdia es van buscar solucions perquè no es repetís. Es va obrir el debat arribant a la conclusió que no han de circular pels nostres mars i oceans petroliers amb monocasc i que era necessari un major control de les activitats d'aquestes embarcacions per evitar més derramos, abocaments i capítols de contaminació.

Deu anys després s'ha millorat en alguns d'aquests aspectes però el mar se segueix contaminant sense parar. Mercants, vaixells de càrrega i petroliers segueixen netejant els seus cellers en alta mar i les restes dels seus neteges taquen les nostres costes davant la freqüent passivitat dels òrgans de control. A Tarragona tenim exemples clars d'aquestes accions que quedin impunes i que es repeteixen any rere any quan les taques de cru i els efectes de les neteges dels cellers envaeixen les platges. Sempre denunciem els mateixos i callen els de sempre.

A la brutícia amb què maltractem els nostres mars i oceans hem de sumar una altra vexació a la qual els sotmetem sense pietat, la sobreexplotació pesquera que està deixant-nos sense moltes espècies marines i posa al límit de la seva extinció a moltes altres. Els vaixells de pesca surten a buidar el contingut (el mar) per omplir el seu continent (cellers) sense més contemplacions i amb l'objectiu de guanyar diners.

Les vedes no serveixen per res i quan s'aixequen, l'atac als fons marins és encara més gran. Hi ha fam de diners per evitar la fam física, ganes de menjar-se el món devorant sense concessions nostre entorn més immediat (el contingut) i de pas també el dels altres (el continent).

La mar agonitza lentament per totes les petites accions de cada vaixell, per cada neteja dels grans vaixells, pels nombrosos abocaments de grans dimensions que es produeixen anualment. No som conscients que la naturalesa és sàvia i paga amb les mateixa moneda. Ignorem que al pas que anem, arrasant les aigües i havent canviant les terres de cultiu per edificis de ciment, el nostre planeta dirà també aviat aquest "Nunca Mais" que es proclamava fa deu anys.

I quan el dia arribi haurem de saber que la nostra estimada terra (el continent) seguirà el seu curs mentre els que la habitem i maltractem (el seu contingut) estem només de pas. Posats a saber el nostre rol aquí, per què no som menys divins i més humans, pensant amb el cor i no amb la cartera?

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.