Immigració : debat calent per a una freda Alemanya

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el divendres, 28 març 2014
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra.

La mort de quatre germans d'una mateixa família al Vendrell ha obert ferides que mai cicatritzaren en un tema que sempre ha generat debat i especialment després del naixement de la crisi que va ser, al mateix temps, el final de la qualitat de vida d'una gran part de la població.

El rerefons de la tragèdia dels quatre nens, que primer es va intentar maquillar, és una realitat crua que defineix a un perfil concret de la població. La família que va perdre els quatre nens és d'origen marroquí, com moltes altres havien arribat aquí fa uns anys i al principi les coses no van anar malament però amb l'arribada de la crisi, i l'incendi de la carnisseria que havien obert, tot ensorrar. La petita habitatge on residien ara els nou membres d'aquesta família era la mateixa que el banc els havia embargat, no tenien llum ni aigua, malvivien com podien al mateix pis que els va trencar la vida.

Aquesta família és el clar exemple de la subclasse social que es genera en països com el nostre i que es potencia quan la bonança econòmica desapareix i arriba la tempesta de l'atur, la pèrdua d'ajudes, la impossibilitat de fer front a lloguers o hipoteques i el embargament de l'habitatge. Aquells que en el seu dia eren més que necessaris per aixecar el país, els que treballaven de sol a sol i moltes vegades en tasques que molts ciutadans espanyols no volien fer, són els mateixos que ara, des de fa ja temps, sembla que sobrin.

Europa és cruel, no només Espanya. Primer s'obre l'aixeta de la immigració i després es tanca de cop sense tenir en compte els motius i les necessitats de les persones que han pres la dura decisió de deixar el seu país per buscar-se la vida en un altre. I Alemanya, que és la capital europea i qui millor aguanta la crisi, ha assegut precedent decidint que limitarà l'accés dels immigrants europeus a les prestacions socials i els restringirà els permisos de residència mentre busquen feina.

Angela Merkel, la dona més freda que va governar mai a l'Europa moderna, compta a més amb el suport de la Unió Europea i adverteix que les seves mesures no són il · legals. La cancellera alemanya proposa reformes en la legislació laboral per lluitar contra l'economia submergida i l'explotació dels treballadors immigrants i pretén prohibir temporalment el reingrés al seu país als que hagin comès frau o abús, com la utilització de documents falsos per a la recerca de feina.

És cert que les propostes de Merkel semblen convincents però després d'elles hi ha una altra realitat molt diferent. Alemanya vol expulsar del seu país als ciutadans romanesos i búlgars que aquests dos últims anys han arribat en massa buscant feina. Aquesta és la veritat amagada que no compta el govern germànic conscient que des de l' 1 de gener aquests ciutadans dels dos països no necessiten un contracte de treball per entrar a Alemanya.

El problema, i permeteu-me que ho titlli de racista, és que les mesures anunciades per Angel Merkel també afecten molts ciutadans que treballen a Alemanya i que ara veuen perillar el seu futur. Parlo dels 120.000 ciutadans espanyols, els més de 520.000 italians o els 530.000 polonesos o els més de 300.000 romanesos i búlgars que són l'origen de la queixa dels alemanys. Perquè si les propostes alemanyes servissin només per evitar el frau i l'explotació a la qual molts empresaris sotmeten a aquests treballadors de mà barata, es podrien veure amb bons ulls aquestes mesures.

Però molt em temo que sigui una caça de bruixes més, un desig de netejar les ciutats del país més ric d'Europa de persones que demanen feina i ho necessiten per alimentar les seves famílies. El racisme neix només en ments de gent de poc calat moral i cal evitar- com sigui. Sempre vaig creure en els defensors dels immigrants fossin d'on fossin. Quan vaig fundar la Coordinadora d' Entitats de les Comarques de Tarragona tenia clar que havíem acollir a totes les persones per igual. I en ella estan els col · lectius de ciutadans pakistanesos, senegalesos, marroquins o comunitats d'ètnia gitana.

I també estic content d'anunciar, i ho faig aquí en primícia, que en l'edició d'aquest anys dels Premis Ones, reconeixements que lliura cada any Mare Terra Fundació Mediterrània, entitat que presideixo, un dels premiats és una persona que ha dedicat la seva vida a defensar els drets del poble gitano i també els de ciutadans d'altres països com els romanesos. Parlo de Juan de Dios Ramírez Heredia a qui premiarem com a exemple d'allò que s'ha de fer : ajudar el proïsme sense jutjar-lo per religió o raça.

Perquè, com us deia al principi d'aquest article, la gent no se'n va de casa voluntàriament, no es juga la vida ni la perd com en el cas del Vendrell. Lamentablement totes les tragèdies condueixen a solucions. Esperem que les morts d'aquests quatre nens serveixin d'alguna cosa.

 

 

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.