La foca monjo torna

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dijous, 05 desembre 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra

Ja fa més de dues dècades que Mediterrània va posar els seus primers esforços en la protecció de la foca monjo, espècie que és la nostra imatge aquí i fora de les nostres fronteres. Curiosament en català aquesta foca es diu com la nostra entitat, Mediterrània. Aquesta espècie va desaparèixer fa temps però ara i segons alguns experts podem tornar a gaudir causa de la protecció d'algunes zones del nostre litoral.

Han estat diversos els projectes de reintroducció, tant a la península com a les illes però fins al moment no s'ha dut a terme cap d'ells. Això sí, s'espera que a les Canàries i de forma natural arribi fins a l'illa de Lobos segons expliquen els responsables del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades.

Us explicaré, com a curiositat, que el gènere Monachus el formen tres espècies separades geogràficament vell marí de la Mediterrània Monachus monachus, la foca monjo del Carib Monachus tropicalis, i la foca monjo de Hawaii Monachus schauinslandi. El terme Monachus prové del grec i significa monjo. Aquest nom al seu torn va ser donat pels llocs on se les trobava, illes deshabitades i aïllades, que s'asemejaron a la vida eremítica i monacal.

Les seves zones ancestrals estaven delimitades també per llocs desèrtics i aquesta va ser la causa que no patissin les escomeses dels depredadors terrestres i per tant mai van desenvolupar l'habilitat de fugir. Són foques genèticament confiades, manses i dòcils. Regalen simpatia constantment amb els seus gestos i mirades. Aquest va ser un altre motiu pel qual vam escollir a aquesta foca per imatge de Mediterrània.

I també aquesta, la simpatia, va ser la principal causa que caiguessin fàcilment preses dels homes, que sense esforç podien acostar-se on aquestes descansaven i sense cap tipus de resistència podien colpejar-les fins matar-les. A diferència d'altres espècies com les foques àrtiques o de l'Antàrtida, les foques monjo han viscut sempre en latituds tropicals i peritropicals, ocupades ja des de l'antiguitat per l'home.

Però els temps han canviat i amb l'ajuda de la mà de l'home, que no sempre obra en conseqüència ni amb bondat, ha portat el trànsit marí, la contaminació, les agressions directes o la pesca i aquests factors han fet que les poblacions d'aquestes ancestrals foques disminuïssin en tots els llocs on eren abundants. Actualment, en aigües del mediterrani, només queda un petit grup de foques molt disperses entre les illes de Grècia i Turquia que vaig tenir el plaer de contemplar in situ fa pocs anys.

A Tarragona el Doctor Salvador Vilaseca citar aquesta foca a la zona de la Pineda a la fi del segle XIX però mai l'hem vist rondant per les nostres aigües, apuntant la seva simpàtica caparró i mirant-nos amb la tendresa que desprenen els seus ulls. Per això crec que la possibilitat que es planteja de veure de nou a aquestes foques en aigües més temperades i més a prop d'aquí no s'ha de menysprear.

Tot i que la recuperació dels espais que farien possible la seva reintroducció o la seva arribada de forma natural és desigual, no podem perdre l'esperança de poder gaudir d'aquest animal que també és un patrimoni a perpetuar. Volem veure de nou a les foques monjo !

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.