Soroll o silenci a Catalunya

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el divendres, 13 setembre 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d’Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra .

Després de la celebració de la cadena humana de dimecres passat a Catalunya s'han obert diversos dubtes i masses opinions. Perquè en aquest país tothom diu la seva i sovint es parla gratuïtament i amb mala intenció, sense coneixement de causa o no havent analitzat els dos costats del tema a debatre abans de lliurar-se a les tertúlies .

Queda clar que hi ha una part molt important de Catalunya que participa del procés que ha iniciat el govern d'Artur Mas per dur a terme un referèndum de consulta que es presenta com a polèmic des del seu plantejament inicial . Primera divergència : el govern de Madrid diu que el referèndum no és constitucional i que per tant no es pot fer mentre a Barcelona conviden el PP a un pols mantenint que, passi el que passi , abans que acabi aquest any es marcarà la data per la celebració d'aquesta consulta .

Després hi ha els efectes de la cadena humana del 11 de setembre. Sobretot els derivats de la visió dels mitjans de comunicació del país i alguns d'internacionals . Els mitjans estrangers parlen de la unió de les mans dels catalans en el trajecte de 400 quilòmetres marcat com la demostració evident que Catalunya vol la independència . Els del país , exceptuant els que es publiquen en territori català i que comparteixen opinió amb la premsa internacional , tracten la cadena humana com un element de trencament de la cohesió nacional però a la majoria no se'ls escapa que , vista l'altíssima participació , el plantejament de la independència va molt seriosament. Els més dretans , per dir- finament , segueixen demonitzant Catalunya i els catalans pel que consideren una provocació mai vista .

I arriba el torn de l'anàlisi política . I hi ha més divergències . Els representants catalans que van donar suport sempre el procés d'independència i advoquen per la realització del referèndum mostren la seva satisfacció per la mobilització de tants ciutadans . Els que es van quedar al marge , abstenint-se, no saben si lamentar la seva decisió ni si aquesta els donarà rendiment electoral .

Però a Madrid - una altra casta política - es difereix i hi ha qui parla dels altres catalans , els que no van sortir al carrer el dimecres, qualificant-los com "la majoria silenciosa " . Saben , i ho saben tots sense excepció , que el de dimecres passat marca un abans i un després en les relacions entre Catalunya-Espanya que es veuran més afectades quan es faci el referèndum que vol Barcelona i prohibeix Madrid .

Amb tot l'escrit fins ara , el que s'ha escoltat aquestes últimes jornades , llegit a la premsa i observat en silenci , m'atreveixo a dir que l'arrel del problema segueix estant sota terra , sense un abast social real . Perquè , i mireu si és senzill el tema , ningú parla de la possibilitat que evitaria el pols entre els governs de Mas i Rajoy . Ningú explica que els processos democràtics que serveixen per generar opinió des del respecte han de formar part de la nostra democràcia en tots els sentits . És tan senzill com permetre que es faci el referèndum que es demana en una part de Catalunya i després , depenent dels seus resultats , es negociï el que s'hagi negociar.

I vull deixar ben clar que estic a favor que es faci el referèndum i aprofito aquestes línies per reivindicar molts altres referèndums que mai s'han fet i s'haurien d'haver realitzat tant a les comunitats autònomes com a nivell estatal . La gent hauria de poder participar en l'elecció del sistema educatiu , el model sanitari o la gestió dels nostres propis recursos que ara hem vist que molts dels nostres representants han malgastat . Els ciutadans hem de ser i sentir-nos més útils podent decidir com volem el nostre present i com dibuixem el nostre futur .

Per això mantinc que la postura radical de negar certs processos de participació en un estat democràtic no té massa raó de ser quan són tants milers i milers de persones les que volen exercir el dret a vot que sí contempla la Constitució . Si Madrid deixa que Catalunya s'expressi en la consulta potser les relacions milloren , s'obre una etapa de diàleg desconeguda encara i es pot començar un procés que beneficiï ambdues parts . Tots haurien d'assumir les regles de joc . L'Estat donant permís i legitimitat al referèndum i la Generalitat assumint el resultat final tenint en compte que a Catalunya hi vivim set milions i mig de persones i la cadena humana la van formar un de cada cinc catalans.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.