Perdre tot el guanyat

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dilluns, 26 agost 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Àngel Juárez Almendros, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra.

Tants anys de lluita per aconseguir avenços importants en el medi ambient perquè arribi la crisi i acabi amb tot. La recessió econòmica s'ha acarnissat amb tot i amb tots, o amb la gran majoria perquè sempre hi ha qui no pateix ni nota els efectes de la caiguda, i ha provocat que el nostre estimat medi ambient agonitzi de nou.

Hi ha clars exemples que els èxits aconseguits han estat ara vilipendiats políticament amb les seves repercussions en la nostra societat. L'aprovació de la Llei de Costes és un dels més recents i vergonyosos. Lluny d'ordenar la demolició de construccions que massacren al nostre litoral, s'ha donat permís per envair encara més, gairebé fins a la vora del mar, per beneficiar els interessos de segons qui en detriment del futur de tots.

L'aprovació d'aquesta llei ha estat un clar exemple de la nul·la sensibilitat que han tingut, ja històricament, els nostres governs cap a l'entorn, la fauna, la flora i la natura en general. Es nota també amb la decisió de rebaixar la partida dels pressupostos generals de l'estat destinada a la protecció i extinció d'incendis que s'ha traduït en tenir menys mitjans materials i humans en aquestes últimes campanyes. Curiosament la rebaixa pressupostària arribar en els estius més calorosos tot i que per sort, o potser per miracle, no es van produir desgràcies personals ni grans focs.

Les retallades van arribar també a altres àmbits amb moltes decisions equivocades que evidencien la poca importància que se li dóna al planeta quan manen els diners. Els Parcs Naturals i Nacionals, pulmons verds i àrees imprescindibles perquè la pachamama respiri, han rebut també menys diners. Per no parlar dels plans de protecció d'espècies i espais naturals, altres afectats per les rebaixes, on les comunitats autònomes han decidit deixar d'invertir aprovant només el 11 per cent de les accions previstes per protegir els animals més amenaçats del nostre territori. Ho va denunciar en el seu moment l'Observatori per a la Sostenibilitat d'Espanya però ningú va respondre a les demandes de més inversió.

A les males polítiques del nostre govern ha de sumar els intents d'aberració i atemptat ambiental d'altres estats, com el Regne Unit, que en el seu intent de crear una nova escullera a Gibraltar, comprant sorra extreta de la duna de Valdevaqueros, intenten generar allò que la naturalesa no ens va donar en un espai nou buidant un altre espai, aquest sí que era natural, que començarà a morir-se gràcies a l'espoli de part dels seus recursos.

Ja centrant-me en la meva terra més propera, a Catalunya, vull recordar que el govern autonòmic també ha demostrat el seu poc tacte envers el medi ambient dotant de menys pressupost a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que aquesta retallada ha comportat que aquest estiu hagi hagut menys personal de control i vigilància de l'estat de les nostres platges i les aigües que són de la seva competència.

Tot el bestiar durant anys s'ha anat en orris. I podria seguir posant exemples encara que en cadascun d'ells hauria el mateix nexe en comú: no hi ha diners per al que no volen i sobra per a altres coses que poden esperar. És, senzillament, la incapacitat de marcar prioritats reals i la inoperància de les administracions i els seus gestors. Potser la millor manera d'acabar aquest article sigui recordant una frase que es converteix en realitat: la vocació del polític és fer de cada solució un problema. ¿Ideal, no ho creieu?

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.