Amics i detractors

Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra
Es va publicar el dimecres, 07 agost 2013
AddThis Social Bookmark Button

Article d'Àngel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d'Entitats de les Comarques de Tarragona.

A aquestes altures de la vida no canviaré la meva manera de ser. Amb els meus encerts i els meus errors estic on he arribat, aquí, sent conscient que de tot s'aprèn. Acabo de mirar la meva pàgina de Facebook i m'he adonat que entre els més de 5.000 amics i coneguts que em segueixen en aquesta xarxa social hi ha persones de tot el món, de totes les professions i edats.

La tasca pública que realitzo a través de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra o de la Coordinadora d'Entitats de les Comarques de Tarragona dóna com a resultat aquest ampli espectre d'amistats i sobretot molts coneixements. És clar, i té la seva lògica, que no sempre despertes passions entre tots i que en el camí se't instal·len ​​certs detractors, perquè no m'agrada anomenar enemics, que intenten minar-te teves accions.

Quan fan l'esforç en va i comproven com tu segueixes avançant i treballant, només els queda, com a solució als seus fracassos, la crítica destructiva i demagògica. La exerceixen en aquells mitjans de comunicació on és fàcil amagar la identitat per mentir i explicar bajanades sense que et demanin explicació.

Sé que no els canviaré, ni tinc ganes de fer-ho, però crec que és molt trist que hi hagi qui perdi el temps provant a desgastar. Són casos comptats, una gota en aquest oceà d'afecte, comprensió i amor on habito amb els meus éssers estimats, amics molt propers i moltes altres persones amb les que comparteixo projectes, converses, cafès o simplement una salutació agradable i de cor.

En el fons sé que aquests personatges, els que em critiquen sense més i mancats de motius, són pobres frustrats sense valors que no saben encara què és treballar per a la societat, ajudar els altres, desenvolupar projectes, establir equips de cooperació, escoltar els que no tenen veu i fer-la arribar on toqui, conscienciar la societat i aprendre d'ella, lluitar dia a dia sabent que la tasca duta a terme té les seves recompenses.

I també crec, sense ànim de ser sarcàstic, que els he de donar, en certa manera, les gràcies. Perquè sense les crítiques plenes d'enveges, encara que en molts casos siguin dolentes i destructives, un es pot dormir o baixar el ritme. D'aquesta manera, veient actuar d'aquesta manera tan trista però actuant, sé que no hi ha un possible alto en el camí, que he de caminar cap endavant. Brindo per ells, pels frustrats que aconsegueixen que totes aquelles persones que estimem aquest planeta i volem una constant millora de la societat seguim en peu i desperts.

Espero que algun dia es jubilin, perquè alguns d'ells porten amb mi tota la vida i no s'esgoten, però també sé que tindran relleu. Diu una frase que l'enveja és l'adversari dels més afortunats. Una altra cita conclou que el suprem art de la guerra és doblegar a l'enemic sense lluitar. I ja sabeu, tots els que em coneixeu, que jo sóc un home de pau, que creu abans en les paraules que en els fusells. A ells els dedico aquestes per seguir amb aquesta batalla sense treva: Gràcies, il · lustres detractors de la meva vida. Seguiré caminant, lluitant i volent ... fins el meu comiat.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.