Ángel Juárez: 'Privatitzar el risc'

Notícies
Es va publicar el dilluns, 22 setembre 2014
AddThis Social Bookmark Button

A Constantí, un poble situat a pocs quilòmetres de la ciutat de Tarragona, està ubicada l'única incineradora de residus industrials especials que hi ha a tota la Península Ibèrica. Per si algú no ho ha entès, 'residus industrials especials' (abans coneguts com a tòxics i perillosos) es pot traduir per 'residus potencialment perillosos per a la salut de les persones i del medi ambient'. Els que ens dediquem a la protecció de la natura sabem que hi ha moltes persones en aquest món que adoren els eufemismes...

Aquesta incineradora és una de les més modernes i segures d'Europa. Mai hi ha hagut incidents destacats i tot sembla funcionar bé. D'això s'encarrega des de fa anys una comissió de seguretat, que treballa amb l’objectiu que l'impacte que pugui tenir en la salut de les persones i en l'entorn natural sigui inexistent.

Un petit detall que encara no he comentat és que aquesta planta de residus està sent explotada per una empresa privada, si bé pertany a la Generalitat de Catalunya ... de moment. I és que el Govern ja la va intentar vendre el 2013, però no va trobar comprador. No obstant això, com per a algunes coses són molt persistents, aquest estiu el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, va anunciar que tornarien a intentar-ho, no sense abans fer una rebaixa en el preu final. Els descomptes han arribat a la Generalitat. Ja només falta que facin una promoció i ofereixin un 2 x 1, com El Corte Inglés.

En els últims temps la Generalitat, en un desmesurat furor recaptador, ha decidit privatitzar alguns sectors que tradicionalment han estat públics. Això no és així per capritx, sinó perquè són bàsics per a la societat i es consideren pilars de l'estat del benestar. Hi ha exemples recents amb la gestió de la sanitat, de l'aigua o de les escombraries... Tot està a la venda. Bé, tot no, només aquelles coses que l'ésser humà sempre necessita i per tant, hi hagi crisi o no, són rendibles i generen una gran quantitat de diners. Ximples no són ...

Si el Govern concreta la venda de la incineradora de Constantí, cosa a la que qualsevol persona amb una mica de sentit comú s'oposaria, els ciutadans dependrem de les bones intencions que tingui l'empresa que resulti guanyadora del concurs. I jo pregunto, això és suficient per garantir el nostre benestar? Es pot privatitzar el risc que pot patir tot un territori? Existeixen línies vermelles que no es poden creuar i, en aquest cas, el Govern no només les ha traspassat, sinó que ja camina lluny i sense mirar enrere.

La gestió de la planta de residus de Constantí ha estat, fins al dia d’avui, modèlica. I els fets ens han demostrat que les coses que funcionen bé no cal tocar-les. Encara que ... potser hi ha  alguna cosa més darrere de tot. Potser en un temps, quan el cas ja estigui oblidat (perquè la nostra societat pateix d'amnèsia amb massa freqüència), alguns polítics apareguin, com per art de màgia, en el consell d'administració de l'empresa que gestioni la incineradora. I si algú creu que sóc un malpensat, només ha de consultar l'hemeroteca ...

No podem permetre que privatitzin el perill. És la nostra salut. Són les nostres vides. És la nostra terra. Si ho aconsegueixen, haurem perdut una batalla històrica. Posem-nos mans a l'obra, abans que sigui massa tard.

Ángel Juárez Almendros. President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.