La Unitat Agrícola de BASF, premiada als Ones Mediterrània

Notícias
Es va publicar el dilluns, 13 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

Que existeixi un equilibri entre la conservació dels recursos naturals i la producció agrícola és un repte global que cada vegada és més important degut a l'augment de la població mundial. Una producció sostenible basada en tecnologia innovadora permet produir més aliments sense la necessitat d'utilitzar més terra per a l'agricultura, preservant així els hàbitats naturals, la seva fauna i la seva flora. Això ho saben molt bé a la Unitat Agrícola de BASF Española, que ofereix solucions agrícoles sostenibles i innovadores que van de la mà amb la naturalesa i tots els éssers vius que habitem el planeta.La divisió agrícola de la multinacional alemanya experimenta amb noves substàncies químiques i biològiques i comprova la seva efectivitat amb fungicides, insecticides, herbicides o solucions que van molt més enllà de la protecció de cultius. L’objectiu final és que aquests productes protegeixen contra malalties, plagues i males herbes i incrementin la seguretat, la qualitat i la quantitat de la collita, aconseguint així una agricultura més eficient i sostenible. Entre molts altres projectes, en els darrers anys s’han portat a terme investigacions sobre el comportament de certs fungicides en cultius com el blat dur i tou, assaigs amb tècniques de control biològic, l’aplicació de polímers superabsorbents en agricultura intensiva o la posada en marxa d’un mètode molecular per a la detecció d’arròs resistent a herbicides.Els investigadors de protecció de cultius de la Unitat Agrícola de BASF treballen amb agricultors, experts en control de plagues i altres professionals del sector a fi que les seves necessitats es converteixin en realitat. També dissenyen programes de tutela de productes per a la protecció de cultius per garantir una gestió ètica i responsable durant tot el cicle de vida. Així mateix, treballen per reduir les emissions cap al medi ambient durant els processos de producció i per optimitzar l'ús i cura de l'aigua a les plantes de producció. Moltes d’aquestes investigacions es duen a terme a les cinc estacions experimentals agrícoles que BASF té repartides pel món, una de les quals es troba a la localitat sevillana d’Utrera. Se li atorga un Premi Ones per treballar durant dècades en la modernització dels processos agrícoles, per desenvolupar múltiples projectes per una agricultura més sostenible, per crear un fungicida biològic que respecta les abelles i plàstics biodegradables que es converteixen en matèria orgànica, i per apostar per la innovació per aconseguir un futur més pròsper per a la humanitat.

Mare Terra participa al Mercat de projectes socials

Notícias
Es va publicar el divendres, 10 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

Mare Terra Fundació Mediterrània ha participat al Mercat de projectes socials de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb tres propostes: el pla de difusió de l'Escola de Natura, la diagnosi del riu Francolí i un estudi jurídic sobre els abocadors. Aquestes propostes van aixecar l'interés d'una professora de Turisme i un de Química.

La sisena edició del Mercat posa en contacte les entitats amb el professorat, que pot comprovar així quins projectes poden integrar en les pràctiques de les seves assignatures, i l’alumnat, que va poder detectar si hi havia temes susceptibles de ser el seu Treball de Final de Grau del pròxim curs.

La interdisciplinarietat és precisament un dels punts que es potencia a través d’aquest programa, segons la vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social, Cori Camps durant la presentació del mercat. En total, van participar 56 estudiants i 15 entitats.

Tarragona dorm i cal despertar-la

Notícias
Es va publicar el dijous, 09 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

Més de cent persones van omplir ahir de gom a gom el restaurant Solric, en la quarta edició de les tertúlies `Els Àpats de Mediterrània al Solric´ que, excepcionalment, eren en format col·loqui entre els empresaris, els veïns i els polítics, moderats pel president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, Àngel Juárez.

Per part dels empresaris, van participar el president de l'Associació d'Empresaris d'Hosteleria de Tarragona Ciutat, Javier Escribano i el de la Via T, Salvador Minguella; dels veïns, el vicepresident de la CET, Roberto Hernández i Ramon Núñez, de Farts de Soroll i dels polítics, Begoña Floria (PSC), Imma Rodríguez (PP); Rubén Viñuales (Cs), Xavi Puig (ERC) i Dídac Nadal (Junts xCat).

Entre el públic, hi havia una nodrida representació del comerç i de l’oci de la ciutat i en el torn de preguntes, la majoria va dibuixar una Tarragona molt adormida que cal despertar amb voluntat política i orgull de ciutat. Entre els més aplaudits, una comerciant que va denunciar que ella és la tercera generació del seu negoci i que cada cop ha de batallar més dur per tirar endavant perquè “no hi ha ningú pel carrer”.


També els músics van demanar poder actuar en condicions i van reivindicar que la música al carrer també és un reclam turístic molt explotat en altres ciutats.

De la seva banda, els empresaris de l’oci nocturn van demanar més presència policial a l’hora de tancar perquè per moltes inversions que facin, no poden controlar la gent quan surt dels seus locals.

El representant de Farts de Soroll va reivindicar, un cop més, un mapa acústic i va demanar la creació d’una taula per tirar endavant eines que haurien d’apropar posicions.


Les dues representants de l’equip de Govern, Begoña Floria (PSC) i Imma Rodríguez, han coincidit en defensar que la ciutat no està adormida.

Rodríguez, que ostenta la cartera de Turisme, Inma Rodríguez, assegura que  "Tarragona està desperta si els ciutadans ho estan" i ha defensat que fins ara, no s’havia apostat mai pel turisme de la ciutat.

Floria ha assegurat que els aparcaments no són un problema, més en una aposta decidida pel transport públic. La socialista defensa una “ciutat per a les persones, no pels cotxes”

Els tres representants de l’oposició han defensat que la ciutat sí que està adormida, tot i que Viñuales ha donat la raó a la popular de que fins ara, mai s’havia apostat pel turisme. Viñuales defensa una ciutat amb activitats al carrer, com ja es fa en moltes altres a Europa, que de retruc també revitalitzaria el comerç i uns aparcaments més barats per no “expulsar més els visitants”

També Nadal sosté que cal abaratir el preu per aparcar a Tarragona a un màxim de 3 euros i que cal apostar pel comerç de proximitat.

Finalment, Xavi Puig ha promès que “escoltarà molt” i per això, proposa articular la ciutat en districtes, per tal de donar més participació als veïns i empresaris i ha lamentat la gran ocasió perduda de mostrar Tarragona al món durant els Jocs del Mediterrani  “en lloc de paracaigudistes”.

En conjunt, es va demanar solucions a l’abandonament del centre, el degoteig constant de tancament de botigues, la lentitud administrativa i, sobretot, les traves a l’hora de dinamitzar el comerç i l’oci de la ciutat.

Un quart de segle carregat d'energia

Notícias
Es va publicar el dimecres, 08 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

 

Vés qui ho havia de dir, però ja han passat 25 anys dels primers Premis Ones Mediterrània i ja tenim aquesta edició del quart de segle pràcticament aquí. Serà al Teatre Metropol i - com marca la nostra tradició- el primer divendres del mes de juny, que enguany cau en dia 7. Han passat, coim dèiem, 25 anys i ja pentinem canes, però mantenim la il·lusió d'aquests Premis tan intacta com el primer dia.

O més ben dit, encara més forta i això que, de facilitats, ben poques. Creguin-me, reconèixer les persones i les entitats que són valentes, honestes, i lluitadores a favor del medi ambient, els drets humans i la justícia social és senzillament meravellós, però, salvant totes les distàncies, és pràcticament també tan heroic com elles.

Compartir unes hores molt intenses amb aquestes persones tan extraordinàries és un honor i també un privilegi. Moltes es juguen la vida, la llibertat, el lloc de feina i el seu patrimoni per deixar-nos a tots un món millor.

A més d'aquesta oportunitat impagable de compartir temps i espai amb aquestes persones, hem teixit moltes complicitats i moltes aliances, hem fet d'ambaixadors de la ciutat de Tarragona i l'hem situada al mapa internacional de l'activisme i del medi ambient.

El que potser ens agrada més, però, és que any rere any, els Premis Ones Mediterrània són el nostre petit gra de sorra perquè aquestes persones i entitats no se sentin soles, sinó que sàpiguen que el seu esforç, el seu desgast i els seus sacrificis personals són immensos.

És per això que els Premis són també un gran aplaudiment a la seva tasca que, en molts casos, fan a milers de quilòmetres de distància. Ens agrada moltíssim que, entre tots, els fem arribar el nostre caliu.

I així han anat passant els anys.

Enguany, com dèiem, celebrarem al Teatre Metropol aquest quart de segle amb 250 reconeguts, tots d'una enorme grandesa humana sense haver aconseguit que la ciutat de Tarragona faci tan seus els Premis com els sentim nosaltres.

Ens preguntem per què són més coneguts a Llatinoamèrica que a les institucions de Tarragona i la resposta igual és aquest sentiment perpetu d'inferioritat dels tarragonins, aquest complex que tots els seus actius estan carregats de defectes i no. En cap cas hauria de ser així. Tarragpna pot fer grans esdeveniments internacionals com aquest i n'hauria d'estar orgullosa, no acomplexada.

La ciutat és plena de persones i entitats que treballen de valent, que es deixen la pell per fer-la millor, que plantegen projectes innovadors, que són creatives, que tenen la il·lusió de treballar pel bé comú, que aporten idees, sensibilitat i energia i sobretot, ganes de tirar endavant.

No obstant això, però, la immensa majoria de mitjans de comunicació públics, pagats amb els diners de tots, no es dignen a dedicar ni trenta segons a totes aquestes persones que s'ho mereixen, sense dubte, molt més que un munt d'informacions que no són notícia en absolut.

Però enguany celebrem 25 anys i no és temps de remugar, sinó de celebracions. Serà una festa grossa, més plena de caliu que mai, tan plena de bona gent com sempre. No badeu massa o us quedareu sense lloc. Us hi esperem!

 

Àngel Juárez és president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red de Escritores por la Tierra (RIET)

María Sánchez als Premis Ones Mediterrània

Notícias
Es va publicar el dimarts, 07 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

És complicat definir Maria Sánchez amb una sola paraula, ja que el seu talent es manifesta en diverses disciplines. Això sí, tota la seva obra té un punt en comú: el seu amor incondicional per la natura i per l’entorn rural. María Sánchez és veterinària de camp, ramadera, escriptora, poeta i articulista. Ella personifica un concepte que molt sovint oblidem o menystenim: que la cultura i el medi rural són compatibles i la seva unió pot generar una bellesa extraordinària.

Un bon exemple són els versos de ‘Cuaderno de campo’ (2017), el primer poemari de la cordovesa, que ha estat un èxit editorial, i ‘Tierra de mujeres’ (2019), la seva segona recopilació. Els seus poemes, que s’han publicat en diverses revistes i antologies, són una reflexió sobre la família i com aquesta ens construeix, sobre el cos, i com aquest ens bressola o ens aïlla, i sobre la nostra pròpia posició respecte als nostres orígens. Les estrofes transcorren en cases antigues i entre animals que també neixen, creixen, es reprodueixen i moren. María Sánchez també coordina el projecte ‘Las entrañas del texto’, des del qual convida a reflexionar sobre la creació, i ‘Almáciga’, un viver de paraules del medi rural de les diverses llengües del nostre territori. Així mateix, col·labora habitualment a Carne Cruda Radio, amb la secció ‘Notas de campo’, un diari sonor ple d’històries, persones i animals que habiten i cuiden el nostre medi rural.

La segona columna sobre la qual se sustenta la seva obra és el feminisme. O, com ella mateixa defineix, un “feminisme de germanes i terra”. I és que María Sánchez reivindica el paper essencial que la dona sempre ha tingut en relació amb el medi rural. “Sense les dones, el camp avui no existiria”, va etzibar en una entrevista. En un món com és el camp que de manera tradicional –i errònia- sempre s’ha vinculat als homes, aquesta veterinària posa en valor la feina que durant segles han fet les dones a l’hora de cuidar la terra i els animals. I a més ho fa de la manera més bonica possible: a través de les paraules.

Se li atorga un Premi Ones per posar en valor el rol fonamental que la dona ha representat en el medi rural al llarg de la història, per oferir una visió realista de la vida en el camp i apreciar el seu coneixement, i per escriure una poesia bella i reivindicativa en la qual combina la seva indignació per la posició de les dones en la societat amb l’amor per la natura.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.