Rècord històric del desglaç a Grenlàndia

Notícias
Es va publicar el dilluns, 05 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

Groenlàndia ha perdut 12.500 milions de tones pel desglaç en un sol dia, la pèrdua més gran en la seva història, segons el Washington Post. L'última vegada que Groenlàndia experimentar un desglaç tan massiu va ser el 2012, quan la seva capa de gel va manar va perdre 10.000 milions de tones.

Els científics van arribar a aquest nombre alarmant utilitzant les estimacions generades per models de computació tenint en compte informació de satèl·lits i altres dades.

S'usa 1950 com a referència perquè va ser l'any en el qual els experts van començar a registrar les pèrdues de massa diàries de la capa de gel. Les imatges dels satèl·lits mostren com s'ha estès el desglaç, i fins es pot veure com s'estan fonent les vores de la capa de gel.

Vídeos compartits a Twitter també revelen que en un moment, el vessament del desglaç va ser tan intensa que es va transformar en rius de turbulentes aigües plenes de sediments. En els propers mesos deixarà de fer calor, la qual cosa vol dir que parts de la capa de gel de Groenlàndia començaran a solidificar-se de nou. No obstant això, estarem veient els efectes de les 12.500 milions tones de gel que va perdre a l'oceà per molt temps en els augments dels nivells del mar.

De subproducte agrari a ingredient saludable

Notícias
Es va publicar el divendres, 02 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

 

El projecte Nutrisalt investiga com transformar subproductes agrícoles com closques, ossos o pells de plantes del Camp de Tarragona en extractes saludables.

Els residus de de la indústria alimentària i agrícola són gairebé el 30 per cent de la seva producció agrícola global. Es tracta de productes amb baix valor econòmic, però que es poden revaloritzar si d'ells s'obtenen ingredients bioactius.
Es tracta doncs, de tota una contribució a l'economia circular. En comptes d'eliminar el que fins ara es considera residus, es poden obtenir nous productes a baix cost.

Aquest projecte el va exposar el director de l'Àrea de Biotecnologia de Eurecat, Antoni Caimaril -la imatge és un moment de la seva ponència-al Tech4Good Congress, el fòrum anual que organitza el centre tecnològic Eurecat.
"Hem identificat diverses molècules presents en plantes del Camp de Tarragona que poden inhibir potencialment proteïnes clau involucrades en malalties metabòliques com la hipertensió, l'obesitat, l'arteriosclerosi o el fetge gras, la diüresi; malalties de la pell i alopècia i infeccions microbianes ", afirma l'investigador.

El projecte Nutrisalt és una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Reus amb la implicació de Eurecat, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Fundació URV i e lInstituto de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA); amb la colaboracióndel teixit empresarial, de manera especial del Clúster de Nutrició i Salut AINS, ide diferents ajuntaments del Camp de Tarragona i compta amb ajudes dels fons europeus FEDER i de la Diputació de Tarragona

Millores en les plantes de tractament de residus

Notícias
Es va publicar el divendres, 02 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) destinarà 3,8 milions d'euros per construir una planta de compostatge i millorar el Centre de Tractament de Residus (CTR) de l'Espluga de Francolí, està està previst construir una planta de tractament de la fracció resta dels residus i millorar la planta de compostatge de la fracció orgànica. D'aquesta manera, la nova planta permetrà un tractament previ dels residus, i un aprofitament dels recursos, abans d'abocar-los indiscriminadament al dipòsit controlat.

Les principals actuacions inclouran els moviments de terres i l'obra civil necessària per adequar el vial d'accés a la nau, de nova construcció.

A banda de la nau, la planta comptarà amb unes sitges amb ventilació forçada per a la bioestabilització de la matèria orgànica seleccionada i la descomposició de la que es recull selectivament, com a procés previ al de la maduració. Aquest conjunt de sitges es dotarà de cobertes i instal·lacions complementàries, com les de reg o les de recollida de lixiviats.

Les obres les subvencionarà l'ARC amb un pressupost màxim de 3,8 milions d'euros, procedents del Fons de gestió del cànon de residus municipals. Aquest fons es nodreix dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, uns impostos ecològics que contribueixen al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió sostenible de les deixalles municipals.

També es destinaran 713.000 euros a millores en la planta de tractament biològic de Botarell, principalment per a la  construcció d'una nau oberta amb trinxeres per al compostatge.

Aquesta planta de compostatge, amb una capacitat de tractament de 30.715 tones anuals, va entrar en servei a meitat dels anys 90 i dona servei a les comarques del Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Amb aquestes actuacions es podrà millorar el tractament de la matèria orgànica.

Un laberint de preguntes evidencia desconeixement sobre sostenibilitat

Notícias
Es va publicar el dijous, 01 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

El laberint dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) del Parc Samà de Cambrils ha arribat avui els 30.000 visitants. Es tracta d'una experiència de visita educativa que consisteix a respondre 17 preguntes sobre sobre els ODS.

"Només el 7% dels visitants encerta les 17 preguntes de cada un dels ODS, potser això demostri que cal donar a conèixer més l'Agenda 2030 de l'ONU i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible", assenyala la directora, Marketa Stverakova .

Els errors més repetits té relació amb Rwanda perquè pocs coneixen que és el país al món amb major nombre de dones en el seu parlament. Gairebé tots visitants creuen que serà algun país nòrdic país del nord d'Europa i tampoc saben que el país africà és líder mundial en la protecció del medi ambient, ja que l'any 2008 va prohibir totalment les bosses de plàstic. No obstant això, els visitants també creuen que els líders són països europeus.

"El repte de l'Agenda 2030 és inclusiu, tots podem aportar alguna cosa per a la consecució dels ODS, i el donar a conèixer l'Agenda i difondre-la en un format d'oci és la nostra petita aportació", afirma Stverakova.

Sant Magí i la Tecla, festes populars o no?

Notícias
Es va publicar el dimecres, 31 juliol 2019
AddThis Social Bookmark Button

Foto: Guillermo Maluenda


Sembla que el nou equip de Govern de Tarragona (ERC-ECP) vol obrir les festes majors i han començat per eliminar el carro de les autoritats en la portada de l'Aigua de Sant Magí -ja era hora-, sortejar places als balcons municipals i traslladar els pregons de les festes majors de sant Magí i de Santa Tecla des de la sala de plens al balcó de la façana de l'Ajuntament.

En principi, trobo aquestes mesures positives perquè veure sempre en els millors llocs als regidors i als seus amics era una mostra més de perpetuar el sectarisme, encara que crec que pot donar-se encara un pas més.

Ja posats a introduir canvis, em permeto un suggeriment per al dia del pregó i és la de baixar-lo directament a la plaça, a peu de carrer com fem als barris. Més pròxim, impossible. Passar del saló de plens- un forn sense climatitzar, per cert - a la balconada ja és un pas, però no deixa de ser veure el món des de les altures.

Crec que no seria tan complicat habilitar una tarima que sigui còmoda per proclamar el pregó. Per cert, estic segur que el pregó d'Eduard Boada -i aprofito aquestes línies per felicitar-lo - serà tan deliciós com els seus mítics entrepans.

Ja tenim precedents d'utilitzar carrer en actes tan importants com el lliurament de les claus de la ciutat a Ses Majestats els Reis d'Orient. No costa tant seguir per aquest camí.

I del carrer, als espectadors des dels balcons municipals. Quantes persones que paguen religiosament els seus impostos a la ciutat, els faria moltíssima il·lusió ser-hi i fins ara, no tenien absolutament cap opció a ocupar aquests llocs privilegiats?

Quantes persones hi ha que empren el seu temps de forma desinteressada en el teixit associatiu de la ciutat i a les que mai han estat convidades?

Moltes, segur.

Per exemple, des de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), que agrupa més de cent organismes, podem explicar que en els Jocs del Mediterrani, l'aleshores equip de Govern (PSC-PP) no va convidar a ningú del món veïnal ni associatiu. Hi va haver polèmica i molta sobre si es van regalar entrades, fins i tot abans de sortir a la venda, a partits d'extrema dreta i associacions no precisament locals. Els resultats d'aquest experiment i als sabem tots.

Podem explicar també que Josep Poblet, el qual va ser alcalde imbatible de Vila-seca fins que va decidir retirar-se per voluntat pròpia, solia sortir a les fotografies envoltat de representants de la societat civil. Una cosa semblant passa amb l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, potser perquè van veure que amb el suport del poble s'arriba més lluny.

Aquest gest del nou equip de Govern de Tarragona d'anar retirant privilegis és, doncs, positiu però queda molt per fer. Em pregunto qui redacta els protocols que marquen qui assisteix i qui no, qui participa i en quin lloc i qui queda exclòs. Anys enrere, al barri de Riuclar vam crear un Ball de bastons i no ens van deixar participar en el Seguici Popular. Ens van derivar a altres carrers. Què es fa avui dia perquè els veïns dels barris sentin seu el riquíssim patrimoni cultural de Tarragona? ¿Se'ls anima a participar, se'ls incentiva o simplement se'ls aparta o no se'ls fa cas?

Cal passar d'una vegada per totes de festes majors a festes populars de veritat, en la qual tots els tarragonins, siguin del barri que siguin, les sentin seves i siguin autèntics participants en comptes de convidats de pedra. La gent, va a les revetlles o va a veure les revetlles? Les festes no es miren des de lluny o des de prop. Senzillament, es viuen.


Ángel Juárez Almendros és president de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona i de la Xarxa d'Escriptors per la Terra

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.