La XXV edició dels Premis Ones Mediterrània reclama un Tribunal penal internacional del medi ambient

Notícias
Es va publicar el dilluns, 10 juny 2019
AddThis Social Bookmark Button

La XXV edició dels Premis Ones Mediterrània, celebrada la nit del divendres 7 de juny, ha demostrat, un cop més, el seu caràcter reivindicatiu i el seu poder de convocatòria, amb el teatre Metropol absolutament ple.

El discurs del president de Mediterrània, Àngel Juárez, ha reclamat la creació d'un Tribunal penal internacional del medi ambient i dels Drets Humans i ha fet una crida a favor de l'inconformisme, a no renunciar mai a la utopia i mantenir sempre l'esperit reivindicatiu.

Els premiats al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona després de la recepció institucional

De fet, els Premis han complert un quart de segle reivindicant la justícia social, la protecció del medi ambient i la defensa dels Drets Humans i en la seva 25a edició, les dones han estat grans protagonistes.

Una de les intervencions més aplaudides ha estat la d'Irene Villa, per transmetre amb el seu exemple "la importància de viure somrient" . Villa va patir un brutal atemptat d'ETA quan era nena, però això no li ha impedit portar una vida plena.

També la periodista mexicana Lydia Cacho, amenaçada de mort ha emocionat en agrair "estar viva" o Maria Sánchez, ramadera de sexta generació i poeta, en llegir un dels seus poemes acompanyada pel guitarrista Diego Cruz, titulat "Carta al padre".

Entre el públic, també hi havia antics premiats, com el Padre Patera o el coronel sandinista, ja retirat, Bosco Centeno, en representació de l'exministre de Cultura de Nicaragua, Ernesto Cardenal.

El president de Mediterrània, Àngel Juárez, no va poder assistir a la gala per problemes de salut i el seu parlament inaugural el va llegir, en el seu nom, el periodista Adrià Muñoz, amic seu molt vinculat a la Fundació.

La gala dels Premis Ones Mediterrània manté intacte l'esperit reivindicatiu de la primera edició i la seva capacitat d'emocionar amb les experiències i projectes dels premiats, que van rebre càlids aplaudiments en cada intervenció.

Mediterrània demana més seguretat al sector químic

Notícias
Es va publicar el divendres, 31 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

Mediterrània lamenta profundament l’accident que ha causat un  treballador mort, un altre ferit crític, un tercer, ferit lleu i una quinzena de persones ateses mèdicament per una fuita d'amoníac a les instal·lacions de l'empresa Carburos Metálicos, al pol petroquímic Nord de Tarragona, a la Pobla de Mafumet.

Es dona el cas que l'empresa havia rebut recentment un premi de la patronal Feique per no haver registrat cap accident laboral amb baixa en els últims 300 dies.

Mare Terra Fundació Mediterrània manifesta el seu condol per la mort de l'operari i el seu suport pels ferits, alhora que demana extremar les mesures de seguretat als polígons petroquímics de Tarragona.

El president de Mediterrània, Àngel Juárez, manifesta que "lamentablement, s'ha demostrat un cop més que el risc zero no existeix" i ha reclamat "més mesures de seguretat".

També ha recordat la necessitat de "fer un estudi epidemiològic al nostre territori, perquè convivim amb un sector que no està exempt de riscos".

Una comitiva judicial ha visitat el lloc dels fets, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De la seva banda, l'empresa ha comunicat que, en els pròxims dies, investigarà els fets conjuntament amb les autoritats.

Mediterrània també  ha recullit dubtes de la ciutadania sobre per què no han sonat les sirenes d'alerta química. Segons Protecció Civil, el confinament era innecesari i per això les sirenes no s'hn activat

El planeta s'enfronta al col·lapse ecològic

Notícias
Es va publicar el dimarts, 28 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

El IPBES publica l'avaluació científica més exhaustiva sobre la situació actual de la biodiversitat i els ecosistemes. Els científics alerten sobre la necessitat d'emprendre accions radicals per canviar el sistema socioeconòmic o, en cas contrari, la humanitat haurà d'enfrontar-se al col·lapse ecològic i l'extinció massiva d'espècies.
La Plataforma Intergovernamental, Científica i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) ha presentat la investigació científica més completa i rigorosa sobre els ecosistemes, feta fins a la data, després de la reunió d'experts de l'ONU que culminava avui a París. El IPBES assenyala les principals causes de la crisi ambiental mundial, així com els agents implicats en la mateixa, i reclama canvis urgents en el sistema.

L'informe mostra de forma categòrica l'estat deplorable en què es troben els ecosistemes, i apunta a l'activitat humana com la causa principal de les alteracions de la natura en gran part del món. Sense cap dubte, avui hi ha més espècies en perill d'extinció, més d'un milió, que en cap altre moment de la història humana.
L'informe presenta arguments convincents a favor de la necessitat d'un "canvi transformador" de les estructures financeres, socials i econòmiques a nivell mundial. Al seu torn, assenyala encertadament als principals sectors responsables de la devastació actual: la ramaderia, agricultura i pesca industrials, les grans infraestructures, la mineria, l'extracció de combustibles, la tala, les plantacions i la biomassa a gran escala, juntament amb el creixement "il·limitat" i el consum exacerbat. Un model basat en el benefici d'uns pocs, mentre multiplica la pobresa, els conflictes i el deteriorament ambiental per a la majoria de la població.

El planeta se enfrenta al colapso ecológico

Lamentablement, malgrat les seves fortaleses, l'informe no aprofundeix prou posant nom i cognoms als culpables de la crisi social i ambiental. L'informe és audaç i implacable quan descriu els agents responsables del col·lapse de la biodiversitat, però per enfrontar a aquests agents hem de anomenar-los i confrontar als actors i estructures de poder que els sostenen, especialment les multinacionals que l'alimenten. Hi ha evidències aclaparadores del seu paper central en la destrucció del medi ambient, els drets de la gent i la democràcia.


La Plataforma Intergovernamental, Científica i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) ha presentat la investigació científica més completa i rigorosa sobre els ecosistemes.En l'avaluació s'assenyala encertadament a la ramaderia i agricultura a gran escala com unes dels principals culpables del deteriorament socioambiental. No obstant això no reconeix que el sistema agroalimentari, totalment inviable social i ecològicament, ni tan sols és capaç d'alimentar a la població, mentre destrueix el món i provoca incomptables conflictes socials. I és que la ramaderia industrial, que empra un 80% dels terrenys agrícoles per alimentar el bestiar, és també responsable de la desforestació del 70% de l'Amazones.
La plataforma de científics confirma el paper clau que exerceix l'agroecologia en la transformació dels sistemes alimentaris, però no aprofundeix detallant que aquest canvi implica també un traspàs de control d'unes poques empreses a mans camperoles.

L'agroecologia exigeix ​​transformacions socials, ecològiques, econòmiques i culturals que trenquen amb el control que exerceixen ara mateix les multinacionals del sector. Això implica rebutjar les falses solucions com la "intensificació sostenible", que inclou cultius transgènics i el seu paquet de pesticides i fertilitzants.
Els pobles indígenes i les comunitats locals són reconeguts com a exemples a seguir en la protecció de la biodiversitat. "La conservació comunitària ha demostrat ser igualment o més eficaç per evitar la pèrdua d'hàbitat que les àrees protegides formalment establertes, i els pobles indígenes i les comunitats locals han provat clarament que juguen un paper positiu de neutralització de la desforestació". La publicació també recull i confirma que almenys 1.000 persones van ser assassinades defensant els seus territoris entre 2002 i 2013.


Rebem de bon grat el fet que aquest informe és el primer del seu tipus que fa èmfasi en problemes estructurals, que examina sistemàticament i inclou els coneixements, temes i prioritats dels pobles indígenes i les comunitats locals, alhora que reclama canvis radicals. Canviar el nostre sistema és l'únic que pot evitar el col·lapse ecològic. Això només pot aconseguir descentralitzant les activitats socioeconòmiques, inclosa l'agroecologia, la pesca a petita escala i l'energia comunitària.

Des Amics de la Terra defensarem activament aquests postulats en el procés posterior a 2020, que definirà les polítiques en matèria de biodiversitat per a la propera dècada en el si del Conveni sobre la Diversitat Biològica, la CMNUCC i el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de l'ONU .

Aquest article ha estat publicat al diari verd Ecoticias

El monstre de les tovalloletes ataca de nou

Notícias
Es va publicar el dilluns, 27 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

 

Aquesta és la imatge de la platja de l'Arrabassada aquest passat dissabte. Unes fotos que han fet arribar a Mare Terra Fundació Mediterrània i que mostren, un cop més, els efectes de les tovalloletes humides, que alteren tot el sistema de clavegueram i  les depuradores. La substitució del paper per les tovalloletes no para de crèixer i el fet de llençar-les al vàter significa que cal treure-le sde les aigües residuals i no sempre s'aconsegueix, com lamentablement s'ha vist a l'Arrabassada.

 


Gestionar les tovalloletes suposa un terç de tota la feina d'una depuradora, perquè cal separar-les, compactar-les i transportar-les fins a un abocador.
Les tovalloletes, a banda de la contaminació que suposen, també costen molts diners a la llar pels embussos que provoquen i a les administracions, perquè cal netejar molt més els col·lectors i les bombes.

Posa't la gorra

Notícias
Es va publicar el dimecres, 22 maig 2019
AddThis Social Bookmark Button

L’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) celebrarà la seva gran festa el pròxim dissabte 8 de Juny a Port Aventura.

Per a col·laborar amb aquesta iniciativa es pot comprar la gorra, símbol de la campanya, amb un cost de 21 € i permet l’entrada gratuïta el dia 8 de juny al parc durant tot el dia. La gorra només és pot adquirir de manera anticipada al web de www.posatlagorra.org (i passar directament a recollir la gorra a la plaça de la Xina de Port Aventura, de 10 a 14 h, el dia de la festa) i també els punts de venda dels col·laboradors.

Els diners recollits en aquesta campanya aniran destinats a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes malalts de càncer, per una banda millorant les seves condicions a l’hospital, donant suport psicosocial i per l’altra mantenint la Casa dels Xuklis (una casa d’acollida per les famílies que s’han de desplaçar de les seves localitats per rebre el tractament als hospitals de referència).

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.